Cartas de los lectores

Un camí per recórrer, desconegut, un tela en blanc on dibuixar els somnis i les decepcions, les rialles i les llàgrimes, els triomfs i les derrotes: pinzellades de vida, úniques, personals, que són l'essència de qui som. I comencem a caminar, des de nens cap el cim, el cim que serà el quadre que un dia va ser esbós.

Ara fa tretze anys vaig creuar per primer cop la porta del Col·legi Pintor Torrent, de la meva mà en Marc, el meu fill major que tenia aleshores tres anys d'edat. L'acompanyava a iniciar la seva vida escolar, etapa essencial per l'adquisició de les eines necessàries per afrontar amb èxit el camí, no exempt d'obstacles, del que serà el seu propi quadre. I vaig escoltar les seves primeres paraules creuant la barrera d'entrada quan, obrint-se davant ell tot un immens terreny de joc, va exclamar amb ulls d'il·lusió: "m'agradarà aquesta escola".

Quatre anys més tard, escoltava uns arguments d'aprovació plens d'innocència, seguretat i emoció, que exposava en Marc al seu germà petit, n'Erik, sobre l'escola, on ara ell emprendria també la seva trajectòria.

Des d'aquells llunyans dies, he viscut dos cicles sencers d'infantil i de primària, temps durant el qual he pogut comprovar dia a dia, l'esforç i dedicació duta a terme tan pel professorat com per la directora del Col·legi Pintor Torrent.

Què hi ha més important, més personalíssim que la vida dels nostres fills? Per això agrair a cada professor que ha participat en aquesta etapa d'educació dels meus fills que, acompanyant-los quan tot just començaven a descobrir els colors, els bàsics tan sols, els han dotat tan benèvolament i esplèndidament d'un ciments i coneixements sòlids en tots els àmbits. Una educació amb valors, respecte, solidaritat i cultura més enllà i tot dels proïsmes, com són la sostenibilitat, el respecte pels animals o inclòs l'educació alimentària. Una formació àmplia, enriquida i amb projecció de futur, el seu futur. Doncs ells, dotats dels coneixements i de les eines que nosaltres, els pares, juntament amb els professors els hi aportem, i acompanyats de somnis, inquietud i il·lusió descobriran tot un món de possibilitats. Seran pintors del seu quadre, aventurers del seu camí, inventors de la seva vida.

Gràcies per tretze anys de compromís i de constància. Gràcies Pintor Torrent, els meus fills no creuaran més les teves portes però el que tu els hi has aportat els acompanyarà tota la vida.

Sara Mesquida Llabrés
Ciutadella

Entre tots, quina festa!!!

L'Escola Infantil Es Passerells, ha celebrat, un any més, la seva Festa, i com sempre, ha resultat un èxit. I és per aquest motiu,que volem transmetre el nostre agraïment a totes les persones que ens han ajudat perquè els fillets i filletes s'ho passessin d'allò més bé.Gràcies, a l'Ajuntament de Maó, a l'Àrea d'Educació pels tràmits duts a terme, a la Brigada d'obres, a la Policia municipal.Gràcies, a la Colla de geganters de Llucmeçanes i la seva banda de música per fer el passacarrers tan divertit.

Gràcies, a sa PEPSI, per aportar tots els refrescos en un dia tan calurós!
Gràcies, als Ponys, vam xalar moltíssim passejant amb pony per la tanca de devora l'escola.
Gràcies, a Sa Xaranga per venir a animar sa festa amb jocs i balls.
I moltes gràcies, a tots els pares i mares que han col·laborat i han fet possible que tothom haguem passat un capvespre tan divertit.
Sense tots voltros, ja sabem que no es podria fer.
Fins l'any que ve!

L'Escola Infantil Es Passerells
Maó

En lloen la riquesa lèxica

Més de 8.000 persones ja han signat el manifest que vol rebutjar "absolutament" la denominació de "Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental" (Lapao), que la "ignominiosa" llei de llengües d'Aragó, aprovada pel PP i el PAR, dóna al català que es parla a la Franja de Ponent, en una iniciativa promoguda a la xarxa per lectors de l'escriptor de Mequinensa (Baix Cinca) Jesús Moncada. Rere l'epígraf "Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a la Lapao", el text alerta de que anomenar així la llengua catalana "no és només un insult per als parlants, sinó també una estratègia de desmembrament d'una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna''.

El text, molt breu, denuncia que "el genocidi cultural que s'està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d'arreu''. En aquest sentit, remarca que Moncada va ser un "gran artesà de la llengua'' en aportar una gran diversitat de mots i expressions del català occidental, per la qual cosa es considera que va enriquir el vocabulari i va crear lligams entre els territoris de parla catalana, que, lamenta el text, "sistemàticament s'intenten trencar".

Moncada, que va morir el 2005, és considerat un dels grans escriptors en llengua catalana de les últimes dècades, amb novel·les com ara Camí de Sirga, que ha estat traduïda a quinze idiomes. El 2001 li van donar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i fins i tot el 2004 va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses.

El ministre d'Educació i Cultura J.I. Wert, entrevistat divendres passat a Catalunya Ràdio, reconeixia tot rient que "el Lapao" és català. Si una cosa semblant succeeix al castellà o espanyol, se li gelaria la rialla. Però és evident que la destrucció idiomàtica duita a terme pel PP només afecta la llengua catalana.

Acció Cultural de Menorca