Cartas de los lectores

A la consellera de Educación, doña Joana M. Camps. Como usted sabe actualmente se está tratando la reforma de las becas del Ministerio de Educación. He leído en prensa las declaraciones y planteamiento de diversos representantes de diferentes comunidades autónomas en defensa de los intereses legítimos de sus propias comunidades. La referencia hacia la postura adoptada por usted en representación de la Comunidad Autónoma Balear es pobre y muy limitada. En algún medio se explica que usted ha solicitado aumentar la compensación económica para avión.Ahora bien la reforma de las becas que plantea el gobierno es de un calado mucho más profundo y amplio: se recortan las prestaciones económicas de cada beca, se eliminan las becas de movilidad, se introduce un factor variable en las becas (que se cobrarán, o no, según si hay dinero o no en los presupuestos), se reforman y eliminan algunos umbrales económicos para calcular la renta familiar y se exige un aumento de las notas para acceder a ellas.

En conjunto es un claro retroceso en la situación actual, que perjudica al conjunto de estudiantes que quieren seguir estudios universitarios; mucho más aún en un contexto de recesión económica en el que las familias y estudiantes pierden poder adquisitivo a diario y de forma constante.

En el caso de Menorca el perjuicio es aún más sangrante pues a todos estos factores se une el problema del coste de la insularidad y en consecuencia el coste de mantener dos viviendas y sus correspondientes gastos.

La importancia de la nueva normativa que se discute me conduce a preguntar estas cuestiones:

¿Está usted de acuerdo con la eliminación de las becas de movilidad que hasta ahora se podían solicitar para iniciar estudios en otras comunidades autónomas?

¿Es usted consciente de la necesidad específica de los estudiantes menorquines de salir de Menorca para iniciar o seguir sus estudios universitarios o de enseñanza no obligatoria?

¿Es usted consciente del grave perjuicio que se causa a los estudiantes menorquines al eliminar estas becas?

¿Conoce usted las dificultades y restricciones que tienen algunos estudiantes y sus familias por el hecho de tener que mantener dos viviendas una en Menorca y otra en Barcelona u otra ciudad de referencia para cursar estudios universitarios?

¿Ha pensado que Menorca, en unos años, puede perder un importante número de estudiantes universitarios debido a su situación económica?

Creo que son cuestiones que precisan una posición determinada, clara, contundente y firme en defensa de los intereses de los estudiantes menorquines. Es necesario que la Conselleria de Educación y el Govern Balear adopten una postura firme en defensa de las becas de movilidad y que la defienda con claridad y determinación en las instituciones en las que usted representa los intereses de los ciudadanos de la Comunidad Autónoma.

Bárbara Salvà Siquier
Sant Lluís

Quina
vergonya!

Fa quatre anys que l'Ajuntament de Ciutadella va decidir no fer-se càrrec del manteniment del camí de Sant Antoni-Son Aiet.Com a resultat d'aquesta retallada pressupostària, els veïns de la zona, van decidir com a mesura de pressió, tancar aquest pas amb una barrera, col.locant una pedra de grans dimensions, prohibint així la lliure circulació de cotxes.

El pitjor de tot és que a ningú, no l'importà la col.locació de la pedra. He cridat a totes les portes que em poguessin ajudar: alcaldes, Consell insular, arquitectes municipals, Policia... i res, cap organisme vol prendre cartes a n'aquest assumpte, no som part del Camí de Cavalls, no deu ser rendible... així que sembla normal que un grup de veïns pugui tancar un pas que existeix de fa anys i, que era un clar dret de pas, adquirit pels ciutadellencs i visitants.

El camí del que esteim xerrant és privat, però privat no vol dir que sigui propietat dels 80 veïns de Sant Antoni -Son Aiet, cap de noltros no el té escriturat... se'ns va oblidar.
Aquest camí té nom i llinatges: Sociedad Inmobiliaria Edificaciones Menorca S.A. Jo no crec que sigui legal decidir tancar una propietat d'un altre.

Si jo, veïna de Sant Antoni, ho he denunciat, i sí, he perdut la "batalla" legal, encara que no crec que hagi perdut la guerra. Tot es redueix a doblers, l'Ajuntament no paga el manteniment del camí, els veïns han de pagar-lo, lo més fàcil és tancar el camí i que no pugui passar ningú.

Si de doblers rallam, jo ho he denunciat... quan tots sabem que la manera més barata d'arreglar aquest problema, era agafar una grua i llevar la pedra.

Em sap greu afegir açò, perquè em consider molt "santjoanera" però si la pedra molestàs pels cavalls poder passar, l'endemà ja no hi seria.

Una verdadera llàstima.
Per acabar només esper que aquesta carta faci reaccionar qualcú.
Bon Sant Joan per a tothom.

Sisca Petrus Camps
Ciutadella

Sobre el camp i els fores de joc

En l'article fores de joc del 19 de juny de 2013 Joan J. Gomila fa referència o alerta de que "el camp s'ha convertit en el desig imparable dels promotors", i que "ara està de moda el camp", precisament per aquest desig, se suposa que originat en l'objectiu de crear llocs de treball, creixement, etc. Prevé sobre els límits entre un camp en actiu, agrícolament, amb una sèrie d'edificacions per al turisme i el d'un paisatge o un camp urbanitzat (amb una mostra antropològica de l'activitat agrícola, penso jo). I, en aquest punt, ressalta l'anhel expressat pel president del Consell Insular, el qual deia que l'illa que volem és "una illa amb un equilibri estricte entre la defensa de la natura i el desenvolupament controlat per seguir avançant". Crec, no obstant es pugui estar d'acord amb la frase, que tot equilibri deixa de ser-ho per les circumstàncies, i el problema està en interpretar el sentit de "seguir avançant". Jo escric des de la distància, des d'una professió -enginyer agrònom-, des d'una visió esbiaixada i, segurament, poc real de la situació política, social i econòmica de l'Illa. Tot i així, per la professió, per les arrels, i d'altres, faré uns apunts per reflexionar aquest estiu des de l'ombra.

Menorca en ser una illa necessita, per raons d'estratègia o de defensa alimentària, d'una activitat agrícola i ramadera. Sempre hi pot haver un dia en que no tot es pugui comprar. És el primer apunt per a la reflexió.

Menorca disposa d'una població pagesa, molt digne i capacitada, que se sap resignar i que molts des de fora, erròniament, confonen aquest verb amb conformar. No és conformista, i, a més a més conserva la saviesa que dóna el contacte amb la natura, amb els animals, i, també amb les persones. El pagès en sap més del que molts pensen. Per raons pròpies de la seva feina, aquí i arreu del món, ha viscut més aïllat i amb menys oportunitats per a la innovació.

Abans convé dir que una innovació és una idea, un mètode o un objecte que és percebut com a novetat per un individu o per un grup d'individus. Per tant, el concepte d'innovació és diferent del d'invenció. I, precisament per açò és tan difícil innovar, i encara més al camp. Només ho cito de passada, el procés d'innovar està compost de la seqüència següent, que ha d'experimentar aquell que ha d'innovar: 1. Coneixement de la seva existència; 2. Interès de la innovació; 3. Avaluació de la seva adaptació o no adaptació; 4. Provar-lo; 5. Adoptar-lo; 6. Implementar-lo; i 7. Confirmar-lo. Cadascun d'aquests esgraons requereix temps, estudi i constància, i l'ha de fer el pagès, amb l'ajuda del tècnic compromès en el procés. Aquí hi ha un altre apunt per a la reflexió. El camp, és a dir la població pagesa, necessita d'un servei de comunicació per a la innovació? O necessita subvencions? No faig referència a qui ha de pagar el servei o la subvenció. Açò seria un altra tema. Estem parlant, hipotèticament, de "l'illa que volem".

Sempre es parla de resoldre el camp des de fora del camp, com si la gent del camp fos una figura d'un betlem, que uns volen de ceràmica i altres de plàstic (quantes més millor).
El camp no es pot dinamitzar urbanitzant-lo, a no ser que, un altre vegada, es confongui amb el verb dinamitar. El camp, i quan parlo del camp em refereixo a l'activitat econòmica que té la base en el camp, no necessita d'invents, té la seva dinàmica i hi ha molta ciència i coneixements per dinamitzar-lo des de dins. Si bé, en molts casos, requereix de la simbiosi o complicitat de la societat.

Un exemple de dinamització per a certes zones va ser el turisme rural, el qual neix per apropar el ciutadà al món del pagès, i, a la vegada, per servir de complement econòmic a la família pagesa. Segurament, també, com diu Joan J. Gomila, la idea es va fer norma, amb tota una sèrie d'excepcions. D'aquí es passà a la casa rural, i sense olor – per alguns pudor – encara millor, després a l'hotel rural, després, ja no hi queda tant, al parc temàtic, amb diferents vídeos reals, molt reals, sobre, per exemple, "aquí hi havia paret seca" "aquí s'hi munyien les vaques" "aquí s'hi formatjava".

L'activitat agrícola i ramadera, com qualsevol altra activitat econòmica, s'ha de fer dins de les limitacions de l'entorn. Pot una explotació, un lloc, mantenir més vaques que la superfície agrícola li permet? Pot una explotació amb moltes vaques fer formatge artesà? On són els límits entre allò artesà i allò industrial? De fet, tot és possible, i també és possible de fer-ho bé o no, amb un procediment o altre, si només atenem una explotació i no el conjunt. Però a l'hora d'anar al consum s'hauria d'explicar molt bé l'origen, el procés, la traçabilitat, i que el consumidor fos una mica més responsable. El consum també s'educa.

Jo quan entro a un super no puc fer de menys que mirar el preu d'un litre de llet i el d'un litre d'aigua. Els comparo, i dic, de què serveix reflexionar? Fer un litre de llet té un cost aproximat de 38 ct. d'euro, al pagès li paguen al voltant de 30 ct. El cost inclou la remuneració de la mà d'obra familiar. Si no ho comptem, els números surten millor i no necessitarem reflexionar tant. Tot té un preu? Segurament sí.

A Menorca, a més de bons pagesos també hi ha bons tècnics. Seria aquest el darrer apunt.
Salut

Antoni Seguí Parpal
Barcelona