Cartas de los lectores

El diario "Menorca" del lunes, 29 de julio de 2013 publicó una carta, irónico humorística, pero de contenido muy erudito, firmada por Antonio Tudurí Miquel, firma a la que le antecedía un seudónimo. El tal era French Forbes. Me puse en contacto con él para preguntarle sobre su conocimiento sobre French Forbes y me comentó que lo había sacado de los "Episodios Ribereños" de Ángel Ruiz i Pablo", pensando, en principio, que era un nombre literario. Dijo que, posteriormente había indagado en el Archivo Diocesano y consultado a varias personas, recabando datos sobre los menorquines de apellido Forbes-Forbis. Muy atento me facilitó datos. Comentándole, por mí parte, que existe actualmente el apellido French Forbes en América, quedamos en seguir indagando tanto la procedencia de Guillermo Forbes que casó en 1784, como el Franch Forbes de los "Episodios Ribereños" y los French Forbes de Alabama.

Mariana Vinent Cardona

Maó

Estacionamiento
de vehículos

Como visitante regular y dueño de propiedades en Menorca durante casi 50 años, me gustaría felicitar a las autoridades de Maó por haber sustituido las zonas de estacionamiento de vehículos delante de los restaurantes en el puerto por jardineras. No las había visto antes; son una gran mejoría y es un gusto poder comer o cenar con la vista perfecta del magnífico puerto y los maravillosos barcos.Además quiero felicitar a las autoridades por la instalación del ascensor nuevo que baja al puerto y los restaurantes desde la zona del Hotel Port Mahón, donde hay algo más de sitio para aparcar.

Son dos grandes mejoras para el beneficio turístico del puerto de Maó, uno de los puertos más atractivos de Balears, y posiblemente del Mediterráneo. Con tal magnífico puerto para los navegantes y sus proximidad al sur de Francia, la Riviera italiana, Balears y la Costa Brava, el puerto de Maó tiene que ser la mejor promoción para el desarrollo del turismo en Menorca.

De todos modos, el problema para el visitante terrestre sigue siendo la falta de aparcamiento para acceder a los atractivos turísticos del puerto. Tras quitar los depósitos de gasóleo de Cala Figuera, ¿no es el momento para las autoridades portuarias de Maó para aprovechar una oportunidad de oro solucionando dicho problema para al menos los próximos diez años construyendo un aparcamiento de varios niveles? Tal aparcamiento, con cabida de 500 coches, daría facilidades para aparcar y poder disfrutar de los atractivos del puerto a unos 2.000 o 4.000 visitantes al día. El aparcamiento podría servirse del tren existente para transportar los visitantes del puerto, con paradas en el Club Marítimo, La Sirena, El restaurante flotante Minerva y la Estación Marítima; volviéndose a cerrar el acceso para vehículos al puerto entre las horas 13.00 a 16.00 y de 19.00 hasta la medianoche. Estoy convencido que esto colocaría al puerto de Maó cerca de la cabeza de la lista de atracciones turísticas en Balears y, seguramente, en el Mediterráneo, siendo un estímulo para la economía turística de Menorca. Un aparcamiento multinivel no puede costar demasiado en relación con los beneficios a ganar. Ruego no aplacen su decisión con respecto al presente solar vacío y feo que podría beneficiar a muchos y a la ciudad de Maó.

Graham Capel
Es Castell

Imposar
o convèncer

La societat menorquina disposa d'un sistema de normatives i un marc legislatiu suficients per facilitar l'acció democràtica de govern i poder continuar avançant en vers nous i millors reptes de futur.És per aquesta raó que últimament sorprenen algunes decisions polítiques imposades completament al marge de qualsevol regla democràtica.

Propostes com ara :

Eliminar amb caràcter d'urgència un pla territorial de provada efectivitat i aprovat per una àmplia majoria de consens democràtic.

Destrossar territori per ampliar de forma delirant i desmesurada una carretera general que segons tots els informes tècnics oficials i la pròpia percepció social no pateix cap saturació de trànsit ni cap punt negre.

O accions com:

Ampliar les places d'aparcament, sense cap permís previ i en sòl protegit, de platges que es troben en el límit de la seva capacitat de bany i lleure i intentar justificar l'obra a posteriori com de interès general.

O argumentar que cal eliminar les vies legals i democràtiques existents perquè dificulten la voluntat d'una determinada visió d'un càrrec polític.

Realment són fets que preocupen, son difícils de comprendre i contribueixen a donar una imatge política de Menorca que malauradament s'apropa cada cop més a unes d'aquestes irregularitats polítiques que s'han anat produint en la resta d'Espanya.

Cal recordar que la força impulsora d'una societat està en el seu grau de convenciment i la seva confiança en els mecanismes democràtics de comandament polític, mentre que la imposició poc raonada, capriciosa o allunyada de l'interès general solament pot conduir a un abús de poder, però mai pot arribar ni a convèncer ni a generar confiança.

En la meva opinió es imprescindible i urgent aturar, reflexionar, reconsiderar i abandonar aquests camins errats.

Eduard Furró i Estany
Es Castell

El nou PTI, en forma de 'quesitos'?

El PP pregonava que la revisió del PTI seria la clau que obriria el pany de la prosperitat. Del seu compromís electoral de tenir llesta la revisió del PTI en quatre dies ara ja en fa més de dos anys. El temps passa volant i el govern del president Tadeo té les ales de plom.De fer la revisió del PTI en quatre dies vam passar a l'intent de canviar les regles del joc territorial a través d'un decret-llei. El govern ho va aturar per il·legal. Llavors vam viure l'amenaça no consumada de dimissió (¿recorden?) de l'encarregat de redactar la revisió, el conseller Huguet.

D'aquí vam passar a l'autorització del Parlament al Consell perquè pogués redactar una Norma Transitòria mentre el Consell decidia (deien els portaveus del PP) què fer amb la imminent revisió del PTI. El vot de la majoria parlamentària del PP va concedir un any al Consell per tal de redactar la Norma Transitòria.

D'aquella polèmica autorització parlamentària, que va significar renunciar, per part del Consell, a exercir la pròpia i poderosa competència (la revisió del PTI) i abraçar-se a la voluntat balear, per Sant Joan d'enguany en va fer un any. Uns dies abans (amb el plaç de l'any boni acabat), el Consell va demanar (i va aconseguir de la majoria parlamentària del PP) una pròrroga sine die per aprovar la Norma Transitòria.

De la revisió del PTI ja fa estona que ni en parlam. Duim ja més de la meitat del partit jugat (el temps passa volant) i els principals jugadors mostren cada vegada més una alarmant fatiga muscular. Les rampes es succeeixen a cada jugada que proven. Només recuperen el nirvi quan es tracta d'entrar amb el peu alt contra la manyuclada Reserva de Biosfera.

Ningú no ha vist, a hores d'ara, ni un paper ni una intenció sobre la Norma Transitòria. Sobre el PTI, ja ni en parlem. Tots els qui compartim la necessitat de revisar certs aspectes del PTI (han passat més de deu anys) esteim a l'aguait. Però ja fa més de dos anys que l'aprovació s'anuncia una i una altra vegada com a imminent i els empresaris menorquins de la construcció, els arquitectes, els grups conservacionistes i d'altres gremis legítimament interessats en conèixer per on anirà la cosa ja fa estona que esperen (i desesperen) asseguts, farts d'estar farts.

La clau i el pany de la prosperitat menorquina cada dia tenen més rovell. I, mentrestant, des del govern, Bauzá i Delgado fan i desfan amb la seva vara de mesurar a la mallorquina. A hores d'ara (com d'amagatotis) ja es pot alterar (be cap a amunt, bé per ample) la fesomia de les zones turístiques que el PP anomena madures, tot i que en realitat no fien deixar res per verd.

I mentre el govern ens fa la clenxa on vol, a Menorca torna a estar de moda aquella frase ja sarcàstica que diu: "no té llicència, però té permís." Fins i tot en aquelles iniciatives que ningú no veu malament els promotors passen l'arada de l'obra davant el bou de la llicència amb la connivència cega i muda de l'ajuntament que correspon i del Consell. I el propi Consell (que presideix el Consorci de Disciplina Urbanística, que fa badalls) fa obres sense la necessària tramitació que ell mateix exigeix, però només quan li convé. Cada estiu, des del Consell ens regalen un aparcament nou en zona protegida, un aparcament sense papers. I ara ens avisen d'un Pla d'aparcaments per a les platges verges i el Camí de Cavalls, del que ara tan braveja el PP amb la fe dels conversos. Sembla que ho tramitaran per la via de l'interès general, com si fos d'interès de tots poder arribar en cotxo fins la platja i llavors no poder ni estirar la tovallola.

¿Per què fer un PTI sencer (que fa tant d'embalum i on es veuen tant les intencions) si es pot fer a porcions, a 'quesitos'? Així, fet per entregues (ara una norma per urbanitzar aquí, ara un pàrquing sense papers allà, ara tiram pel camí d'enmig…), amb les dosis ben mesurades, igual el canvi de model territorial a la balear passa de llis i els menorquins ens l'enviam com si fos el xarop dolcenc que ens ha de recuperar de l'anèmia econòmica.

Però si ajuntam els 'quesitos' que fins ara coneixem, la forma que es dibuixa no és (ni fer-hi prop!) la del casat de lloc de les capses de sa Formatgera. La imatge que formen aquests quesitos no s'assembla a cap imatge de la Menorca que coneixem. No dissenyen la prosperitat de tots sinó el benefici dels espavilats i avisats habituals. Dibuixen, els 'quesitos', un paisatge que ens parla amb un dialecte urbanístic veí, conegut d'antic i del que sempre fins ara hem malfiat. D'aquests 'quesitos', "no me fio."

Damià Borràs
Diputat socialista al Parlament de les