Cartas de los lectores

L'altre dia, després de tenir una agradable conversa amb alguns dels treballadors d'atenció al client de l'estació marítima de Son Blanc, vaig fer un alè ja que em vaig adonar que la crisi econòmica, almenys en el sector de les navilieres, no deu estar afectant gaire. A Baleària, segur que no. Perquè en aquests moments tan difícils permetre's el luxe de tenir un personal que es creu amb el dret de menysprear-te, cridar-te i fins i tot amenaçar-te, ha de ser tota una satisfacció.

A les 12.57 del passat dia 16 d'agost em disposava a atracar-me a la finestreta de Baleària de l'estació marítima de Son Blanc, quan de lluny vaig veure que una jove intentava mirar per davall de la persiana, ja tancada. En estar quasi al costat d'ella, de sobte es donà la volta i partí tot dient: "no puede ser que el horario de atención al cliente sea hasta la una y a menos diez ya tengan la ventanilla cerrada". Tot seguit, m'atur davant la finestra i just a l'instant de dir "bon dia" una veu masculina tallant em diu: "¡está cerrado!". Insistint en què, per favor, m'atenguessin, una altra veu, en aquest cas femenina i amb un to despectiu, afegeix: "¡que son la una y cinco!". Veient, doncs, la inutilitat de seguir insistint en ser atès perquè a més ja m'estaven mentint, vaig demanar-los que almenys, ja que no pensaven atendre'm tot i estar obligats per l'horari, em tractessin amb una mica d'educació i respecte. I molta fe devia tenir jo aquell dia que, just a l'instant d'haver pronunciat la darrera paraula, de per davall la persiana va guaitar el senyor que, abans l'he anomenat com a "veu masculina", i apuntà cridant i amenaçant: ¿quieres que te empiece a atender y a la una te cierro la ventana?".I com ja havia fet la noia que, abans que jo havia intentat ser atesa, vaig partir sense haver pogut fer (tot i estar-hi obligats per horari) un tràmit, "tan difícil", com és treure'm les targetes d'embarcament.

Mentre tornava cap a casa pensava: "Amb la ràbia i impotència que m'està menjant ara mateix pel que m'acaba de passar, com s'hagués sentit una persona que està a l'atur, o que per exemple ha patit un desnonament, i que faria l'impossible per poder estar en el seu lloc?".

Afortunadament jo tinc feina, i mai havia estat tan content de poder sentir cada dia el despertador a les set del matí. És un privilegi i n'estic convençut, però pel que vaig poder veure, hi ha molta gent que no valora la sort que té de tenir un lloc de treball.

Ja no és una qüestió de tenir educació, que evidentment l'han de tenir o almanco simular-la davant el client, sinó de tenir un poc de delicadesa i sensibilitat, perquè mai saps quina pot ser la situació personal i/o laboral de la persona que està a l'altre costat del taulell. La situació de Baleària, permetent-se el privilegi de tenir un personal (d'atenció al client, no ho oblidem) "tan atent, servicial i educat", sí la sé; ha de ser una situació immillorable. Segurament els seus vaixells deuen anar sempre plens, almenys fins ara; perquè a mi tardaran molt de temps en veure'm de nou. Si hi ha algú, dels que haureu pogut llegir aquest article, que penseu ocupar els seients que la meva dona i jo deixarem lliures, no oblideu anar a les finestres d'atenció al client, almanco deu minuts abans de la teòrica hora que deixen d'atendre el client; si no és així, no sereu atesos. Però bé, vist el que et trobaràs, tal vegada, val més així.

Jordi Mercadal Montoya
Palma de Mallorca

Sr. Joan Marqués Pelegrí, s'està tirant terra damunt!

Davant la carta publicada en premsa pel Sr. Joan Marques Pelegrí i les seves declaracions fetes, tot i que no sigui la meva manera d'actuar, em veig obligat a fer pública la meva resposta.Primerament dir-li que no és necessari que doni lliçons a ningú sobre lleis, l'aplicació d'aquestes i el seu funcionament. Hi ha una cosa que és el sentit comú que crec que quan rallam d'un tema com és el de les festes s'ha de tenir en compte. Està clar que avui dia tot ha d'estar estipulat i reglat, encara que de festa xerram i també està clar que les normes estan fetes per ser complertes... Però també està clar que si una persona estima les festes, i sembla ser que vostè les estima, si més no així ho afirma a la carta publicada, no serà massa mal d'entendre que l'Ajuntament vulgui que les festes del nostre poble es duguin a terme amb la màxima seguretat possible i que per tant l'Ajuntament vulgui evitar perills innecessaris. Aquest va ser un dels motius pels quals vàrem decidir prohibir l'entrada dels cavalls als bars i locals privats, per molt que vostè ens digui que és una cosa que es feia des de fa molts anys i que fins i tot en pot aportat documentació.

Trobarà molta documentació, tant gràfica com escrita envers les festes que antigament es feien i actualment no, o es feien d'una manera i ara es fan d'una altra. La vida evoluciona i fa que les coses s'hagin de baratar, en aquest cas el canvi ha estat pel bon funcionament de la festa i pel benestar de la gent. És així de senzill. Si s'entén i es respecta açò no s'han de donar més voltes al tema de si eren d'aplicació o no els protocols, si estaven aprovats o no. Què hagués passat si mentre eren dins del bar, o a l'entrada o la sortida, el cavall hagués malmès algú? L'Ajuntament s'ha volgut curar en salut hi ha actuat abans de lamentar mals. Es tan mal d'entendre? En quant a que va entrar al bar, en un moment de calma després de sortir de Sa Plaça el Diumenge de ses festes, ... deixi que posi en dubte que el diumenge mentre es dur a terme el jaleo hi hagi un moment de calma, just a la sortida de Sa Plaça !Diu a la seva carta: Prèviament havia rebut el consentiment del responsable del local per entrar-hi amb el cavall! Està segur del que ha escrit? Tenia permís per entrar-hi amb el cavall? Ja ha quedat prou clar amb la carta publicada en premsa amb data 17-08-2013 baix el títol "aclariment" que li han fet els responsables del bar!

Sr. Marqués no entraré en detalls de si vostè acostuma a posar la mà damunt l'espatlla de la persona a la que es dirigeix mentre xerra des de dalt el cavall o de si va ser una estirada de camiseta al regidor, com vostè diu a la carta, hi ha persones que van presenciar els fets i per sort o per desgràcia a un poble com Es Migjorn Gran, ens coneixem tots i totes. Per altra banda, a la carta vostè manifesta que va demanar "de manera personal i sentida excuses al regidor" Acostuma a demanar "disculpes sentides" d'uns actes que considera que no estan mal fets?

Tancant ja el tema, clarificam, per tal que qui vulgui en pugui treure les conclusions del comportament de cada part, que a la reunió prèvia a les festes de Sant Cristòfol de Ses Corregudes 2012, on hi van assistir els membres de la qualcada, vostè i era present, va quedar ben clar que, tot i que formalment els protocols no estaven aprovats definitivament, si que faríem ús del sentit comú i per tant es prohibia entrar als bars i locals privats amb el cavall. Cap de les persones presents es va oposar. Potser a la reunió hagués estat bé que el Sr. Marqués hagués expressat la seva intenció de continuar entrant amb el seu cavall, aprofitant que els protocols no eren vigents i que oficialment seria el darrer any que ho podria fer. Per quin motiu no va comentar-ho? Me va fer prou preguntes relacionades amb altres temes! Per quin motiu quan ha ostentat càrrecs a la Junta de Caixers, caixer batle, caixer casat, per cert càrrec que li vaig proposar jo mateix, no ha entrat mai dins d'un bar? No voldríem pensar que era la seva intenció posar a prova l'Ajuntament. Noltros desitjam que es xerri de Sant Cristòfol de ses Corregudes, pel que són, per la festa, per les xalades, per les bones estones, pels bons Jaleos, pels bons records que ens queden a tots un cop passades les festes.

Resto a la seva disposició per qualsevol aclariment.

Pere Moll Triay
Batle des Migjorn Gran