Cartas de los lectores

Dissabte passat en un acte celebrat a l'església del Socors de Ciutadella pel Museu Diocesà de Menorca es féu pública la creació d'un grup d'Amics del Museu, per promoure actuacions vers un millor coneixement dels continguts, la seva projecció cultural i deixondir també la curiositat i l'interès de la gent envers un patrimoni que mereix ésser conservat, protegit i millorat com un bé que d'alguna manera és un patrimoni de tots. Gràcies a la vàlua dels protagonistes, la presentació assolí una expressió d'autèntic luxe en la forma i en el fons. I per la generositat, la qualitat, l'entrega de tantes institucions i persones que ho feren possible, en nom i representació de la Diòcesi i del Museu Diocesà en particular, voldria fer ara un públic agraïment.

En primer lloc a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca que cedí lliurement les seves dependències i instal·lacions per poder celebrar aquest concert.
A les Joventuts Musicals de Ciutadella per l'oferiment generós del material posat a disposició.
A Joan Gomila, director artístic, decorador i operari tot en una peça, que amb la seva fantasia va sorprendre amb l'ambient original i novedós que assolí crear en torn de l'església i dels claustre.
A Rafel Casasnovas, que hi col·laborà amb l'equip sonor.
A Pedro Salord, indispensable braç dret en quantes activitats es promouen en aquell ambient.
A Magdalena i Javier que posen tot el seu entusiasme en l'empresa del museu i hi van dedicar prou hores, en un inapreciable regal.
A Santiago Pons que deixà amb lliure disposició les cambres frigorífiques.
A Antoni Barber i els seus electricistes i als fusters Camps.
I com no, als protagonistes de la vetllada. Ells -ells i elles,- amb el toc d'art, de gust, de correcció, van posar en evidència el que es pot fer a casa i des de casa i confirmaren que l'educació musical que es duu a terme a Menorca és eficient i ens situa en un lloc envejable entre moltes comunitats.

Amb una selecció de cançons de tradició africana i espirituals negres la coral Estel demostrà ser un grup conjuntat i disciplinat. Mereix una especial menció l'execució de la "Petita missa de Jazz". Baix la direcció de Corretja Genestar, amb aquesta rara mescla de sensibilitat i amorosía que brolla tota ella, el cor assolí un resultat molt afalagador amb la valuosa col·laboració d'Esperança Rotger al piano, Maria Servera amb el contrabaix i Pere Moll amb la percussió.

A la professora, organista i directora de cor Luba Klevtsova, que tot i la seva lesió en una mà, de cap manera volgué abandonar i féu sonar a la perfecció el preciós instrument que presideix el Socors.
A Jordi Odri, que afegí a la música, veu i poesia.

A la pianista Ilyana Popovych, inapreciable acompanyant d'una convidada molt especial:

Maria Camps, aquesta magnífica soprano, regal impagable per a la música menorquina. Ella hi posà amb generositat i liberal entrega el do més apreciat: La seva preciosa veu. En un enlluernant passeig per la història de la Lírica -Mozart, Verdi, Puccini- despertà l'entusiasme, més que merescut del públic.

I perquè la cosa quedés arrodonida del tot el nostre aclamat Joan Pons féu el darrer regal, interpretant dues àries de Verdi, aquelles àries on amb presència i veu el barítono ciutadellenc assoleix la seva culminació, fent patent que Joan Pons no fou, sinó que és .
I gràcies, gràcies a tots els que feren possible una vetllada deliciosa.

Una coral salutació.

Gabriel Julià Seguí
president del Museu Diocesà
CIUTADELLA

El adiós a Manuel Cabrera

Hace unos instantes me he despedido de mi amigo, el de la infancia, vecino de toda la vida en la calle de Santa Catalina. He regresado feliz, ni tan siquiera he llorado al encontrarlo tan cerca de la bocana del puerto mahonés. Cementerio y tanatorio, el villacarlino, con unos privilegios poco comunes, su vista al mar. Llegando hasta sus paredes el fuerte olor a salitre, escuchándose el bambolear de las olas en el atardecer, mietras el sol iniciaba su lento caminar, hacia poniente.

Al despedirme de su esposa, hijos, hermanos y demás familia, mi pensamiento ha volado tal cual una de las gaviotas que surcaba en el infinito. Nosotros, de pequeños, habíamos contemplado infinidad de veces nuestro puerto ¿Quién nos iba a decir que toda una vida continuaríamos enamorados del mismo, que Manolo de mayor trabajaría justo enfrente de la barana, " a nes Banyés de pedra"?

Tú, mi querido Manolo, hiciste de tu delirio, tu profesión, dedicándote de lleno a las artes del marisqueo, entregaste tu vida a las profundidades, con tan solo una de tus miradas pronosticabas las capturas, tuviste la suerte que tu esposa Juana Maria. siempre te apoyo y tus hijos continuaron en ello.

Mañana, al amanecer, acudiré a la miranda, la barana donde chicos y mayores convertíamos en prolongación de nuestros hogares, desde la misma intentaré darte mi ultimo adiós a tu paso con «sa barqueta sense calafatar», la auténtica la que conduce a los mortales a la otra orilla, deseándote una feliz navegación, encontrándote "homos de ver" que en nada se parezcan a los que un día te engañaron con algo tan sutil, tan nuestro como es el marisqueo, el de toda la vida.

Este anochecer, te dedicaré mis flores y mis rezos, descansa en paz, Manolo.

Margarita Caules 
y Ametlller
TORRET (SANT LLUÍS)

Bauzà superstar

Bauzá dóna exemple com un bon professor. Al Govern del PP-Bauzá paga tres mil euros cada dia a la seva farmàcia. 2 milions d'euros anuals, gràcies a la residència promoguda per ell quan era batle de Marratxí. Ara n'impedeix l'obertura de noves. El pis de Bauzá, a la Calatrava, és en vies de legalització pel batle de Palma (PP). IB3 és l'única televisió amb "vinoteca Bauzá". A la declaració de la renda, Bauzá oblida el 70 per cent dels ingressos. Pobret, no arriba a final de mes. Com el professorat que no fa vaga. Per això, en Bauzá ha decidit requalificar els terrenys de Son Macià, a Marratxí.

Bauzá atén als compromisos: retalla plantilles i multiplica alts càrrecs. Bauzá, com en Juan Palomo, "yo me lo guiso, yo me lo como". Domina el "capitalismo entre amigos". Jaume Matas serà un angelet devora en Bauzá.

Bauzá parla el castellà per a protegir millor la nostra llengua del seu desgast. És anti-catalanista però no dubtarà en curar-se a la Vall d'Hebron, mentre aporta milionàries subvencions al Dr. Kovacs. És anti-catalanista però copia el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fil per randa - a la FP Dual ni li ha canviat el nom. És anti-catalanista però expulsa universitaris a Catalunya perquè dedica el pressupost d'educació a finançar IB3 i les escoles de l'Opus. És anti-catalanista a costa del dèficit fiscal de Catalunya i d'espoliar les Illes en benefici propi.

És anti-catalanista per conveniència. Desesperat per obtenir un càrrec a Madrid abans que el Tribunal Superior dictamini la seva incompatibilitat. Com va passar amb l'ex-consellera i farmacèutica Salom (PSOE), llavors denunciada pel PP. Ara que la dreta espanyola tan sols pots ser substituïda per l'extrema dreta, l'objectiu li és favorable i el TIL és l'eina ideal per a aconseguir-ho.

Francesc Anglada 
i Benejam
CIUTADELLA