TW
0

A vueltas con las mayorías silenciosas...

Hace más de 20 años, Natalie y Yuri, hijos de un buen amigo, con apenas 4 años, hablaban menorquín, castellano e inglés (cierto es que en este caso concreto, las circunstancias familiares facilitaron dicho aprendizaje, en la niñez y de forma natural).
En aquellos momentos ya comenté que esa era una de las patas del futuro de la juventud ....... 3, 4 idiomas o cuantos fueran posibles (Lo ideal, lo deseable).

Multilingüismo en estado puro.

Sobra decir que estoy a favor del trilinguïsmo o, mejor, lo siguiente.

Quiero dejar unas premisas muy claras:

1. Estoy a favor de lo siguiente al trilingüismo desde hace años ...
2. No estoy a favor de la implantación por decreto del TILy no fui a la manifestación.
3. De ocho que estábamos en casa de mis suegros todos éramos favorables a los postulados de los manifestantes.
4. Las ideas de los adultos (6) y sus tendencias políticas son bien variadas.

Refutar por tanto, de forma categórica, la afirmación de la Sra. Juana María Camps "un 92% de la gente se quedó en casa (ergo están a MI FAVOR)".

¿Por qué no convoca usted una manifestación en favor del TIL y hacemos la operación inversa?

Procede poner sentido común y dejar la soberbia en casa.

Todo lo relativo a la implantación del TIL es muy preocupante sin duda.

Pero no es menos preocupante que reyezuelos de poca monta campen a sus anchas de este modo.

Decía hace un par de semanas, al hilo de las mayorías silenciosas, que con un 40% de abstención en Baleares en las últimas elecciones, la representación real del PP (46% del 60% de votantes) resultaba inferior a la de la propia abstención (argumento utilizado por Sandra Sabatés en el Intermedio).

Las hemerotecas son letales para la clase política.

Para la Sra. Camps y Cía aquí no procede (los abstencionistas son vagos y maleantes) y las urnas legitiman todo.

Ayer conocimos dos noticias de calado

1. El Gobierno central manosea de nuevo a nuestras islas (casi a la cola de las CCAA en cuanto a inversión estatal).
2. El ministro Montoro, balbuceante siempre, trivializa la pérdida de poder adquisitivo de las pensiones (1,5 euros al mes para las más bajas y 2 euros al mes para las más altas aprox.).
¿Es esto de recibo?

La justicia social (que arranca dicen los expertos en la justicia distributiva que estableció en su momento el filósofo griego Aristóteles) no es de derechas ni de izquierdas, es eso «justicia social».

La democracia representativa no lo aguanta todo, como el papel, mal que les pese a algunos.

Tenemos el sistema que tenemos (pernicioso de todas todas) pero siendo así, lo que no es de recibo es pensar que las urnas legitiman para cualquier tropelía durante 4 años (o lo que dure la legislatura).

Tampoco es de recibo olvidarse, a las primeras de cambio, de las promesas electorales.

No es aceptable esgrimir con inusitada frecuencia la «defensa del interés general» al tiempo lo manosean.

No es justo, por disciplina de partido, mirar a otro lado cuando se golpean una y otra vez los derechos, necesidades, reivindicaciones de los votantes de la circunscripción en la que han sido elegidos nuestros representantes.

Es menos justo aún que todo ello provenga de cargos no electos.

Roza ya el esperpento que nos tomen, como ha hecho la señora Camps, por tontos del culo (perdón), pero la culpa no es de la señora Camps, ni del Jefe que la eligió, la culpa es bien nuestra.

No tomamos nota nunca, sean quiénes sean nuestros gobernantes, que la mayor parte de ellos no defienden más valores y principios (como le digo a mi madre con mucha frecuencia) que los suyos propios y los de sus protegidos.

Todo ellos salvo contadas y dignas excepciones, de uno y otro lado y del medio.

Faraones del siglo XXI espero que una gran mayoría de la ciudadanía les pase factura en las próximas elecciones que es el momento propicio, que no el único (mal que les fastidie), para manifestarles el descontento o la aprobación a su quehacer público.

Jaume Timoner Sintes
Sant Jordi - Mallorca

Un viatge espiritual

Els passats dies 27 al 30 de setembre un grup de 31 catequistes de Menorca, juntament amb el nostre bisbe Salvador, participàrem de la peregrinació a Roma organitzada pel SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears) amb motiu de la celebració de l'Any de la Fe juntament amb 400 catequistes de les diòcesis de Catalunya i Balears.

És difícil resumir tot el viscut durant aquells dies, certament tots i totes tornàrem transformats, animats, encoratjats,... gràcies a tot allò que vàrem viure i veure en aquella terra.

No va ser un viatge turístic, sinó un viatge espiritual, defugint de la visita típica a Roma. L'objectiu de la nostra peregrinació era beure de les fonts de la nostra fe, enriquir-nos com a catequistes amb la visita a la tomba de Sant Pere i participar amb el Papa Francesc de l'Eucaristia a la Plaça Sant Pere amb la resta de catequistes de tot món allà presents.

Encara ressona dins nostre la pregària del Credo que tots junts, amb el bisbe Salvador i el president del SIC i bisbe auxiliar de Barcelona, el bisbe Sebastià Taltavull, pregàrem davant la mateixa tomba de l'Apòstol. L'emoció volava en l'ambient. A mesura que s'anaven desgranant les paraules d'aquesta professió de fe, els ulls s'anaven humitejant. Tots junts reafirmàrem la nostra fe davant aquell que, amb la seva vida lliurada fins a la mort, també va segellar la fe amb la seva sang vessada just en aquell mateix lloc.

Però aquí no s'acaba tot. El diumenge 29 de setembre, com a cloenda de la nostra peregrinació, participàrem de l'Eucaristia celebrada pel Sant Pare a la Plaça de Sant Pere. Tota la plaça (i fins i tot l'Avinguda de la Reconciliació) estava plena de gent. Va ser un acte emotiu i profund, carregat de significat per a qualsevol cristià i cristiana allà present. Entre altres coses, el Sant Pare va adreçar al llarg de la seva homilia aquestes paraules als catequistes que érem presents en aquell acte: «El catequista, és un cristià que porta amb ell la memòria de Déu, es deixa guiar per la memòria de Déu en tota la seva vida, i la sap despertar en el cor dels altres. Això requereix esforç. Compromet tota la vida." Que realment els i les catequistes de la Diòcesi de Menorca sapiguem ser guiats per Déu i siguem autèntics guies per els nostres fillets, joves i adults.

Grup de Catequistes de Menorca