Cartas de los lectores

Ha estat una gran dia! Hem passat quatre anys de feina, esforç i sobretot d'aprenentatge que ens han portat fins aquí i hem rebut un premi a la constància, a la dedicació i al sacrifici i, per la majoria de nosaltres, aquest títol té un gran significat. Si ens demanéssiu una pluja d'idees sobre el què han suposat quatre anys de carrera sortirien moltes paraules de diferents colors; algunes de negres i tristes, altres de color gris com la decepció, les llàgrimes o el fracàs; però també unes quantes de molt polides, com la maternitat i la vida i per sort, moltes amb matisos vius i alegres com les companyes, les amistats, el compromís, l'èxit, la solidaritat, la humilitat, l'estima, l'orgull, el riure o els projectes entre moltes altres.

Som conscients que aquests quatre anys de carrera ens serveixen per posicionar-nos en la casella de sortida d'una cursa que comença ara i ja sabem abans de partir que està plegada d'entrebancs i incerteses. Entre elles la més desanimant de totes: la de no saber si trobarem feina com a mestres.

Però al llarg de tot aquest viatge, hem après a ser positives i hem entès que l'important no és no caure mai, sinó aixecar-se després de caure; hem après que no només hi ha una forma d'arribar a la fita i que tots els camins poden ser igualment vàlids i interessants, perquè per sort hem descobert que no només hi ha una forma de fer les coses; i, el més important de tot, sabem que sempre al costat d'una porta que es tanca apareix una finestra per on sortir.

Com a bones futures mestres sabem que l'important és tot el que farem pel camí i si seguim per aquesta preciosa via de l'educació, estem convençudes que el temps ens donarà recompenses, perquè aquí hi ha un grup de futures grans mestres!

Volem aprofitar l'ocasió que aquesta carta ens ofereix per demanar humilment als polítics que prenguin decisions més regides pel sentit comú i no tant per la cartera o les presses per acomplir políticament. Estem totalment convençudes que el camí cap a l'aprenentatge d'una llengua estrangera ha d'anar acompanyat de recursos humans ben preparats i amb projectes seriosos, pedagògics i ben argumentats. Recordem que l'educació és un dret i com a tal s'ha de respectar i tractar amb la consideració que es mereix, que és molta.

Hem de ser conscients que darrera cada retallada hi ha éssers humans i famílies senceres que pateixen les conseqüències i com a persones de bé que som, no podem permetre que hi hagi més infants a les escoles patint autèntics drames familiars a causa de l'atur i la crisi econòmica, convertint-los en les víctimes innocents d'una situació que no han provocat. Finalment demanem que es consideri la possibilitat real d'arribar a un pacte d'estabilitat pel que fa al sistema educatiu. Som conscients que l'educació és una arma molt poderosa, i precisament per això no ha d'estar mai al servei d'interessos polítics, sinó al servei de les persones i sobretot dels infants.

No podem acabar aquest escrit sense agrair a totes les persones que hem anat coneixent durant aquest viatge. Però a nivell general volem agrair la seva contribució a tots els professors que hem tingut al llarg d'aquests quatre anys, per tot el que ens han ensenyat i dels que hem après altres tantes coses. De tots aquests, volem fer una especial menció al nostre tutor de carrera, en Pere Alzina, per lo molt que ens ha ajudat amb la seva paciència i dedicació. Realment ha estat un gran guia dins tot aquest procés.

També volem agrair a totes les escoles que ens han permès fer les pràctiques als seus centres.

Al personal de la Seu de la UIB de Menorca per totes les bones estones que hem passat amb ells i el que ens han aclarit.

Finalment, i de manera molt especial, a les nostres famílies que ens han recolzat i han representat un gran estaló en els moments alts i en els baixos, que també n'hi ha hagut.

Fins aquí arriba aquesta experiència. A partir d'ara cada una de nosaltres comença un nou camí que esperem sigui el principi d'una llarga estada dins el món de l'educació. Ara ja sí podem dir amb molta força i orgull que ja som mestres!

Ana Orfila / Erika Taltavull / Montse Carné / Mercè Rodríguez / Maria Truyol / Maria Janer / Núria Pérez / Pilar Salord / Esther Mercadal / Francina
 Torres / Cristina Camps / 
Àngels Pons / Estefania Giménez / Karol García / i Natàlia Vinent 

ALUMNES GRADUADES EN 
EDUCACIÓ INFANTIL

Munyits com a vaques

Estimats menorquins, col·legues tots en el saqueig de les nostres butxaques per part de banquers, politics, i un cop més en exclusiva per aquesta illa, per les companyies aèries.

Air Nostrum, a pesar de les moltes condicions favorables que te concedides en la OSP, per l'explotació de la línea de connexió amb Madrid, gloriosa i alegrament negociades, no fa gaire pels nostres governants, decideix de sobte, desprès de volar només un parell de mesos sota aquest règim, que ja ni ha prou de dissimular, i que com en aquesta illa no tenim mala llet, ja va sent hora de renegociar els preus i les freqüències per així munyir-nos una mica més.

Amb el tema del transport aeri anem de ensurt en ensurt i no parem de trepitjar bonyigues. Axó fa massa temps que fa pudor. Ja ni ha prou de jugar a remenar-les amb un pal. Amb aquesta actitud del Consell, del Govern balear, el transport aeri no se soluciona ni ara, ni mai. A la realitat em remeto. En canvi, el pati de fems aeris cada cop es més, i més gros.

Ara sí, Forums i altres reunions en fan moltes per esbrinar que poden fer per allargar la temporada turística, o per que vingui altre cop el turisme nacional. No cal fer aquest paripé, quan precisament aquí a Menorca tothom sap, des de fa molt temps, que la solució està en les tarifes aéreas. El Govern balear, alias els interessos mallorquins, tenen la culpa de mantenir amb la condició de Ventafocs a l'illa de Menorca per tal que no els hi espatlli el seu ball. Però ay, als senyors politics, que no els hi parlin de dir les coses clares, no sigui cas que se enfadi el seu partit.

Quan no ens foten les peles per aquí, ens les foten per allà. Quan no són uns, són els altres. Ara per ser espanyols, ara per ser illencs menorquins Els nostres diners, dia sí, dia també pateixen una mena d'aquelarre del espoli. Uns, ens estafen, els altres ens enganyen, i les companyies aéreas ens escuren. Que si ara unes preferents, que si un rescat bancari, que si desprès pujo les taxes aeroportuàries, les municipals, les universitàries , les de qualsevol cosa. Un aeroport desmesurat, un dic innecessari, Cesgarden, unes rotondes sense peus ni cap. Que si ara una ITV per les cases, uns nous certificats d'eficiència energètica, la davallada del poder adquisitiu de les pensions, una nova pujada de les tarifes aèries, que si la llum, que si el butà, la benzina, el copagament sanitari, , el IBI, l'IVA , el IRPF , etcètera, etcètera, en un sense aturar.

En comte senyors lectors. Aquest Estat, i aquest estat de les coses, nomes es pot mantenir fins a la ruïna total dels seus ciutadans.

Cada cop més, comprenc a les pobres vaques . Em sento econòmicament munyit permanentment. Muuuuuuhhh.

Jordi Viola Giner
Alaior