Cartas de los lectores

Aquest passat divendres s'ha realitzat a Menorca la jornada d'aules buides, una forma de protesta davant la descabdellada proposta del TIL i dels retalls continuats en educació que posen en perill l'ensenyament digne dels nostres fills. Al nostre col·legi del Doctor Comas han deixat d'assistir a classe 354 fillets dels 437 que hi van, un 82%. Altres que hi ha anat, ho sabem, ho han fet obligats per diferents circumstàncies personals.

Estam contents? No. No hi estem perquè considerem que tot aquest esforç i maldecaps serien innecessaris si l'Administració educativa rectifiqués i corregís, i arribés a un acord amb els mestres i la comunitat educativa. En un any normal, l'APIMA ens hauríem dedicat en exclusiva a les qüestions que normalment fa una APIMA: la preparació i organització de les activitats escolars, la preparació dels tallers de famílies, les activitats lúdiques; el manteniment del menjador escolar i de l'escola matinera; les mesures d'ajut social per les famílies més desfavorides que, en la mesura de les nostre possibilitats, realitzem; l'organització del reciclatge de llibres i de la distribució de llibres; etc. Aquestes són algunes de les feines habituals de la junta d'una APIMA.

No és vocació de cap APIMA esdevenir agent de protesta social, però és el deure amb els nostres fills el defensar per a ells la millor educació i protegir-los de les agressions que poden patir al ser víctimes d'experiments com és el TIL. Aquest deure ha fet que l'inici de curs hagi estat tan rar. Per part de diferents portaveus de l'Administració educativa i del govern, es va dir que els fillets eren hostatges dels docents durant la vaga; després també s'ha dit que les APIMES no són representatives, qualsevol cosa per a desacreditar la protesta i intentar dividir els pares i les mares. Tot per no veure que bo de fer que seria arranjar la situació: només cal consensuar amb els docents i els pares/mares quina seria la millor manera d'enfortir l'aprenentatge de l'anglès en les nostres aules sense que això afectés negativament a l'aprenentatge de la resta de matèries.

A la nostra escola, l'APIMA hem intentat fer participar els pares i les mares en aquelles decisions de pes que s'havien de prendre: jornades informatives, assemblea, votacions generals... El seguiment, en un 82 %, d'aquesta jornada d'aules buides ens produeix un sentiment contradictori: per un costat, la satisfacció de veure com s'ha respost a la crida i quin és el nivell de compromís dels pares i mares del Comas; i, per altra costat, la pena de veure'ns forçats a treure els fillets de l'escola perquè el govern reaccioni. Aquest situació haurà servit per fer créixer la consciència i per fomentar la participació per fer sentir la veu dels pares i les mares en l'educació dels nostres fills.

APIMA Col·legi Inspector Comas Camps
Alaior

Puntualizaciones a Fernando Osuna

En su entrevista del día 18, comentaba lo que su padre le contó, y no podía entender usted de la reunión de socios del CD Menorca del 16/06/74. Me pregunto ¿si usted no debía entender por qué el Menorca, no celebró su Junta General ordinaria como es obligatorio, para hablar del tema?. ¿Por qué hubo personas, por su situación política en junio de 1.974, tuvieron turno de palabra, y otras no?. ¿Por qué votaron personas que no estaban al corriente de pago del carné, otros menores de edad y otros votaron por otros socios sin ninguna autorización?. Yo estaba allí en el local del Sindicato Vertical, todavía conservo el carné de socio (lo tengo a su disposición). La única coletilla asamblearia fue «que ambos clubes gozarían siempre de las mismas condiciones». ¿Cree vd. sinceramente, que en esta época democrática, no se hubiera impugnado la reunión de socios, que no era una asamblea general?

La Federación Balear de Fútbol, según escrito del 10/07/74, la UD. Mahón antepone tres condiciones que se hacen constar como inuledibles. Estimando anómala esta disparidad, cuando Alzamora, secretario general, había afirmado que se respetarían estas cláusulas. Que eran las que pusieron los socios unionistas en su reunión extraordinaria, ya que la asamblea sí que la habían celebrado.

Según usted «aquello era insoportable en lo económico», ya me explicará cómo les fue a las directivas del Sporting, desde su creación, exceptuando a un presidente. Pues como a las de la Unión y el Menorca, años buenos y otros no tan buenos, apechugando con los déficits.

Usted opina que había que «terminar con el odio que habia», no sé a qué se refiere, una cosa es rivalidad, bromas, piques, otra «odio». Había familias con miembros de la Unión y otros del Menorca, a pesar de todas las etiquetas, unionistas y menorquinistas de derechas e izquierdas, patronos y obreros en muchas empresas de diferentes equipos.(Cuando quiera le doy ejemplos en privado). Mis mejores amigos de infancia,escuela, trabajo, aficiones, en su mayoría eran de la Unión y Real Madrid, yo del Menorca y del Barça, y no pasaba nada,cuatro coñas, y según los triunfos las caras.

Personalmente no he apoyado al Sporting, pero le aseguro ,que odio ninguno, lo que no quieras para ti, no lo quieras para los demás. De usted guardo un buen recuerdo, de cuando destacaba en el basket juvenil de mediados de los 70 y yo empezaba en el arbitraje. Le deseo lo mejor. Salud.

Rafael Ligero
Mahón

Resposta a les opinions sobre 'la Unió'

Després de llegir l'article que firmes al MENORCA del 15 d'octubre i que titules «Adiós a las armas», voldria, si m'ho permets, apuntar el següent.

1. Tenia la certesa que voldries dir la teva, arrel de les opinions que vaig expressar a l'entrevista que em va fer Lluís Orfila i que es va publicar al diari del 14 d'octubre.

2. El que no sabia i no podia imaginar, és el to i les etiquetes utilitzades, al cap i a la fí per no dir res de res.

3. En tot respecte i en la meva opinió, el teu article s'assembla més al d'un ultra sportinguista emprenyat, que el d'un asèptic redactor en cap d'Esports del nou MENORCA l «Es Diari».

4. Sempre he dit (vegeu hemeroteca) que l'autèntic «enemic» en molts anys de 'l'Unió', fou la F.B. de F., sota la presidència dels Srs. Alzamora, Borrás del Barrio (i més gent), en aquells anys sí que s'imposava una situació i no sols per «decret».

5. El periodisme i qualsevol activitat, es pot exercir, basicament, des de tres vertents, la informació, la desinformació i la manipulació.

6. Quant qualifiques de «decretazo como en los viejos tiempos» el que és una «resolució» rectificada per sentència (TSJ Illes Balears, con AD., S. 27/4/2004, nº 332/2004), és des de la informació?, desinformació?, manipulació?.

7. L'antic Diario Menorca es va alinear a favor del «pacte» i conseqüentment a favor del Sporting (vegeu l'hemeroteca), cal esperar que el nou MENORCA l «Es Diari» es situï dintre de la més estricte objectivitat..., tingué en compte la realiat a dia d'avui, Històric Unió Esportiva de Maó, Històric C.D. Menorca i nou Sporting de Mahón.

Lito Sastre Gomila
expresident de la Unió
Sant Lluís