Cartas de los lectores

(...) Una Llei educativa no es pot aprovar sense un mínim de consens polític i social i, evidentment, aquesta no el té. És la primera vegada que en democràcia s'aprovarà una llei educativa que no ha obtingut més suport que el del partit en el Govern; únicament han aconseguit dues abstencions de partits locals i afins. I això que tant el Sr. Rajoy com el Sr. Bauzà van dir en els seus programes electorals que basarien la seva política educativa en el consens!

Si hi ha hagut consens, aquest haurà estat en contra: s'han posicionat en contra tota la comunitat educativa, totes les associacions i confederacions de pares i mares d'alumnes, els Degans de les Facultats de Pedagogia, el Consell d'Estat i també totes les forces polítiques de l'oposició. Totes. (...)

Si tothom coincideix en què el més important per a l'èxit educatiu és l'estabilitat normativa, en aquest cas, ho tenim clar: la Llei neix morta perquè en el moment que el PP deixi de governar, quan perdi la seva majoria absoluta, tal com ho han acordat la resta de forces polítiques, serà derogada. Poc futur li espera a una Llei que ha estat imposada en solitari per un partit, el PP, estalonat en la seva majoria parlamentària, sense comptar amb ningú que no sigui la caverna.

Es tracta d'un projecte que imposa una contrareforma segregadora e intervencionista; inútil per resoldre els problemes reals de l'educació, ja que la seva memòria econòmica no és suficient ni creïble, doncs ho fia tot a un finançament europeu que no sabem si arribarà.

És una contrareforma que va en contra del principi bàsic de l'Educació Pública: el de la igualtat d'oportunitats. Introdueix una segregació prematura amb els itineraris, permet la publicació de rankings i promou un sistema de revàlides que limitarà la formació integral de l'alumnat. A més pot provocar més abandonament prematur perquè devalua el sistema de FP. És un projecte que instal•la un model elitista, economicista i impropi d'un estat aconfesional.

Es tracta d'una contrareforma que nega la diversitat lingüística de les comunitats autònomes amb llengua pròpia i imposa la recentralització educativa atorgant al govern de l'Estat el control total de certes àrees estructurals i augmentant la seva capacitat per determinar el currículum. També limita la participació de la comunitat educativa i buida de competències els consells escolars dels centres.

I el que és pitjor, amb aquesta Llei els esforços per disminuir el fracàs escolar i l'abandonament prematur que s'havien fet amb la LOE quedaran interromputs (impuls a l'educació infantil, programes de reforç i d'atenció a la diversitat, entre d'altres). Només posaré l'exemple de les Illes Balears: amb el Govern Matas el 2007 l'índex de fracàs era del 40,3%, l'any 2011, el darrer del president Antich, era del 35,7% (dades de l'IAQSE); no esmentarem els d'abandonament, no sigui que es digui que a causa de la crisi s'abandona manco l'escola.

En definitiva aquesta Llei és el colofó d'una política educativa nefasta que s'ha posat en pràctica tant a nivell nacional com autonòmic, de la qual cosa tenim aquí, a les Illes Balears, exemples a bastament.

I no voldria finalitzar sense repetir allò que ja vaig dir en el Plenari del Parlament de dimarts: La LOMQE té un paral·lelisme clar amb la gestació del TIL a la nostra comunitat autònoma. Són reformes sense consens i sense recursos, és a dir, creadores de conflictes i condemnades al fracàs.

Cristina Rita

Diputada del Grup Socialista en el Parlament de les Illes Balears

Són la solució?
El dilluns 21 sortia en «Es Diari» la quantitat de gent que ens ha deixat en els darrers 8 anys a conseqüència dels accidents de trànsit a la Me1. És molt delicat comentar-ho i sobretot quan no s'especifica el motiu de cada accident. Jo em deman si amb les grans rotondes a diferents nivells que els nostres governats al CIMe volen fer a la carretera s'haurien evitat aquestes tragèdies.

Els accidents es produeixen per molts motius i cada motiu té una actuació diferent per evitar que es torni a produir. Els motius poden ser: per velocitat (la solució seria més radars i més conscienciació educativa de quin és el límit de velocitat a Menorca), Per distracció (....), per somnolència (...), per averies (....) , per mal estat de la carretera (la solució seria arranjar-les), per canvis de rasants (la solució eliminar-los quan sigui possible), per vehicles excessivament lents (solució: adequar un voral prou ample perquè hi puguin circular), per massificació de vehicles (solució: millorar la freqüència i preu del transport públic i així alleugerir la carretera de tant vehicle privat).

Les grans rotondes a diferents nivells només evitaran accidents de gent que faixi canvis de sentit, diria que (gràcies a Déu) no n'hi ha d'accidents per aquest motiu a Menorca i no sembla lògic que es faciliti fer un canvi de sentit cada 2 ó 3 Km quan a la península a vegades són cada 15, 20 ó 30 km. Per què a Menorca es volen construir de manera tan seguida i amb infraestructures tan grosses? No se n'entemen que Menorca és diferent i per açò vénen els turistes? I no s'haurien d'evitar també els accidents a les carreteres secundàries?

Reserva de sa Biosfera Sí.

Rotondes No.

Carlos López Martí
Ferreries