Cartas de los lectores

Aquests darrers dies la premsa internacional publicava una notícia inaudita. Cornelius Gurlitt, un ancià de 80 anys, vestit correctament, reservat i cortès, que havia passat desapercebut fins ara, conserva una col.lecció d'art avantguardista (a excepció d'un Durero i un Courbet) de més de 1.500 obres d'artistes de primera fila en un pis particular en el barri muniquès de Schwabing.

Pintures, dibuixos, aquarel.les i litografies de Picasso, Chagall, Renoir, Tolousse Lautrec, Max Beckmann, Macke, Matisse, Dix, Kokoschka...

El seu pare, Hildebrand Gurlitt, de parcial ascendència jueva (va patir represàlies per part dels nazis), marxant d'art pròxim a les avanguardes artístiques, que havia estat director del Köning Albert Museum de la ciutat de Zwickau, va ser elegit pels nazis (amb els que va col.laborar per una comissió del 5% de les vendes) per vendre les considerades obres d'art degenerat (especialment les fauvistes expressionistes, abstractes i cubistes) que foren retirades dels muses i galeries d'art. La Fiscalia també sospita que algunes d'aquestes obres podrien haver estat robades a particulars durant la dictadura de Hitler.

Hildebrand va ser detingut l'any 1945 pels Monument Men. Ben segur que George Clooney si hagués conegut la història dels Gurlitt l'haguera inclosa en la seva pel.lícula sobre aquest selecte grup d'historiadors, directors de museus i experts en art, a qui F.D. Roosevelt va encomanar preservar i recuperar el patrimoni artístic europeu robat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Però Hildebrand se'n va sortir i va aconseguir que li tornessin les obres requisades.

Entre elles destaca un autoretrat d'Otto Dix, totalment desconegut fins ara. Quan va morir l'any 1956 va declarar que totes les obres s'havien cremat durant els bombardejos aliats de Dresde.

Les sospites començaren el 2010. Però no va ser fins el mes de febrer de 2012 quan es va poder obtenir una ordre judicial per accedir al pis de Cornelius Gurlitt. La casa del tresor, plena d'obres d'art en bon estat, es trobava semi abandonada, desordenada, amb les finestres sempre tancades, mal ventilada, humida i plena de pols.

El agents de duanes trigaren tres dies en treure les obres del pis. Gurlitt i la seva mare han sobreviscut venent-les, a poc a poc, a col·leccionistes particulars. La darrera obra venuda és un gouache de Max Beckmann: «El domador de lleons».

La descoberta ha fet que Ángela Merkel encarregui una investigació a l'experta berlinesa en art degenerat, Meike Hoffmann que investiga 500 de les obres, i es veu totalment desbordada per la feina. De moment no hi ha informació. Ho han mantingut en secret fins ara. I no volen publicar imatges per internet. Alguna ha sortit fotografiada en el diaris, com «La dama sentada», un retrat de Henry Matisse, que sembla ser fou propietat del marxant francès Paul Rosenberg .

I mentre tant, diu el fiscal que desconeix on es troba actualment Cornelius Gurlitt. Ni tan sol sap si segueix viu. Esperem notícies.

Miquel Antoni Pons