En teoria les lleis són iguals per a tothom, i les administracions públiques ens tracten a tots en igualtat de condicions. A la pràctica, hi ha una diferència abismal en el tracte que reben les grans corporacions, i el que tenim i patim els treballadors autònoms i les empreses petites. Vull compartir el meu cas, que em sembla d'escàndol.
Tenc una petita copisteria, a Ferreries. L'any 2008 vaig sol·licitar una subvenció de fons europeus a la CAIB per renovació de la maquinària d'oficina. Abans, vaig anar a l'oficina d'Economia de la CAIB per assegurar-me que la meva empresa entrava dins la convocatòria. La seva resposta va ser totalment afirmativa. Se'm va concedir la subvenció, per un import superior als 4.000 euros.
Prop de quatre anys més tard, vaig rebre la visita d'un inspector de la mateixa CAIB. Va revisar les màquines (dues impresores - fotocopiadores), va fer fotos, i va repassar tota la documentació. En marxar, em va dir que estava tot bé. Però més tard vaig rebre una comunicació de la Conselleria en què se'm reclamava el retorn de la subvenció, perquè no em corresponia. I el més fort és que em reclamaven tot l'import de la subvenció... més interessos i un 20 per cent en concepte d' apremio, en total 5.700 euros de poc més de 4.000 euros que vaig rebre. Per què?
Em vaig haver de pessigar per comprovar que no era un malson!
Vaig reclamar directament a la CAIB. He recorregut al batle de Ferreries, al Consell Insular de Menorca. Bones paraules, però diuen que no hi poden fer res. Al·leguen que vaig comprar màquines de copisteria, i que la subvenció era per a maquinària d'oficina. Però a la sol·licitud, jo ja havia posat que tenia aquesta doble activitat, per a la qual tenc un doble IAE. O sigui que ells ja ho sabien d'abans, quan vaig presentar les factures de les màquines que volia comprar. Indubtablement, és un error seu. Però ho he de pagar jo. És al·lucinant.
Un polític amb qui vaig parlar em va reconèixer que aquest tipus de coses són les que fan que la gent es carregui els polítics. En açò té tota la raó. I per açò, encara que ell personalment no tengui res a veure amb aquest cas, li he de dir que són els del seu partit els qui m'han fet aquesta injustícia. Sí, ho dic sense embuts: em sent robat pel PP. Tant de presumir de seguretat jurídica i de complir les lleis, i a l'hora de veritat es comporten d'aquesta manera indigna.
No és estrany, després d'açò, que ningú els cregui ja. Ens enganen sempre seguit, em sent robat i estafat. He de dir, tanmateix, que vaig conèixer un polític que malauradament ja no hi és, que sé que hauria mogut cel i terra davant una injustícia així. Cosa que pocs polítics crec que estarien disposats a fer.
La ineficàcia de l'administració és a mi, a qui ha perjudicat. En realitat, jo no crec ni tan sols que es vagin equivocar ells quan em van concedir la subvenció, perquè si la compra no era vàlida per a copisteria sí que ho era per a oficina, i, com he dit abans, jo tenc els dos IAE. Però qui ha de pagar els seus plats romputs, i amb interessos, som jo.
A les grans empreses no els passa el mateix. En realitat, és al revés: les seves males pràctiques, com les dels governs, les acabam pagant els ciutadans de baix. Una vergonya que, pel que sembla, no duu camí de canviar.
