Les barques des Murtar ja no hi són..., quan venguin noves gents a visitar-nos ja no les podran fotografiar i quan uns altres retornin molt probablement demanaran: I què heu fet amb les barques?, i segurament diran: açò ja no és el que era, heu anat molt a pitjor, a quin cap se'l-hi podria ocórrer aquesta mala idea? I noltros «haurem d'acotar cap i posar-lo baix s'ala»... És que una imatge val més que mil paraules. O, no?
A veure, es Murtar, no és una platja d'arena que tota gent hi vagi a prendre el sol. Per tant, les barques a qui perjudicaven? Idò, quin mal hi feien a damunt les algues seques d'aquesta cala?..., que m'ho expliquin, que no ho entenc de cap de les maneres.
Que no ha pensat ningú que eren tot un símbol d'una forma de viure d'un bon grapat de menorquins des de fa més d'un segle (tant des Murtar com d'altres cales i platges de Menorca).
I ara perquè uns senyors de la Demarcació de Costes Balears (que no en saben ni en volen saber res de la nostra història i cultura) troben que hi fan nosa. Idò, bufetada i fora!, excusant-se que ocupaven terreny de domini públic. Però sense pensar que de cop i volta han decapitat tota una tradició marinera illenca. Ni que humanitàriament a molta gent (sobretot de certa edat) els hi han fet la guitza llevant-lis un des pocs gusts i il·lusions que els hi queda.
Que no s'haurien de poder demanar responsabilitats per castrar aquesta part des nostre patrimoni cultural?
A més, aquests senyors, quina vara de mesurar empren? Perquè si anem a fer una volteta per les costes mallorquines i pitiüses..., hi podem trobar cada cosa..., fins i tot barraques per barques fetes amb fulles de llenya de palets, i moltes altres coses que no acabaríem mai de relatar...
Ah, però, mira per on..., allò no és Menorca, allà sembla que hi ha butlla, en canvi aquí ja ho veis... Una vegada més discriminats.
I a noltros, als menorquins, qui mos defensa per rebatre aquesta idea foradada de la Demarcació de Costes?. Per què tant al Consell insular de Menorca con a s'Ajuntament de Maó, no s'han alçat ni una cella per poder aturar aquest atropell.
Després poden demanar turisme de qualitat..., aquest disc ja tan retxat..., i ja ho veuen, quan tenim un bon producte diferenciat com en aquest cas era aquella bella i tan nostra estampa menorquina de «Sa ringlera en terra de ses barques d'Es Murtar», ningú hi fa res per conservar-la i mantenir-la. Així mos va...
Ja ho deia en Miquel Mus a un d'els seus escrits a n'«Es Diari» «Coses que passen» (2003.07.25.):... «Des del pati escoltava ses besades de la mar damunt ses pedres i els cants dels grius ressonant entre els costers. Allà, ses barques en terra són ses més guapes del món, i em consta que aquella gent les sap ben emprar per anar a treure peix. El racó de ses barques és idíl·lic i es silenci de sa matinada –només alterat per la mar suau i els grius- resulta encisador...»
Idò, senyores i senyors polítics... Aquesta meravellosa i entranyable imatge llastimosament l'hem deixada perdre. I noltros els vesins d'Es Murtar en som encara més culpables ja que no hem sabut estar a l'alçada per saber-ho defensar.
Ara diuen que volen fer una vorera enrajola que separi l'asfaltat de les algues seques i els macs, i no sé que més..., cosa que ni ens ha estat consultada. I que no mos fa cap falta, perquè simplement el que volem és seguir essent tal com som (açò és opinió majoritària dels vesins). Ah, però ni siquiera hem vist cap projecte (serà per voler compensar per no tenir la consciència prou neta?...).
A més, no troben que d'urbanitzacions impersonals ja n'hi ha prou per tot arreu i el que de cada vegada més gent vol és identificar-se amb rinconets com aquest, plens de pau, tranquil·litat i personalitat on tota gent si troba a gust...?
I ara sense barques, que l'hi hauran de baratar es nom des carrer?, perquè recordin que es seu nom és: «Passeig de ses barques».
Hi pensin... Salut.
