Primer de tot vull felicitar al Cercle Artístic per l'organització de les jornades sobre cultura d'aquest cap de setmana, amb la programació d'una visita guiada als diferents espais de cultura que es va fer dissabte al matí, la conferència de divendres vespre i el debat cultural de dissabte fosquet entre els diferents candidats a la batllia de Ciutadella.
Tan de bo aquesta empenta per posar la cultura damunt la taula de debat no s'aturi, i entre tots siguem capaços de millorar la valoració que Ciutadella ha de fer constantment de la seva activitat i vida cultural.
Però m'agradaria fer una reflexió sobre les preguntes que es van fer i les intervencions dels diferents candidats.
Ara som a una època on tots ens omplim la boca amb cultura. Ara, de cop, i per obra i gràcia d'una campanya electoral a la vista, tothom té la cultura amb un grau alt o altíssim de prioritat dins les seves intencions de govern. Alguns partits d'una manera absolutament creïble. D'altres, generant molts de dubtes.
Can Saura o Teatre des Born són, apart de temes d'actualitat per la polèmica que ha causat la mala gestió que se n'ha fet d'aquests edificis, dos elements indiscutibles i emblemàtics que han de posar cara i ulls a una cultura ciutadellenca diferenciada, de la qual ens poguem sentir tots ben orgullosos. I aquests van ser els dos temes que van protagonitzar bona part del debat.
Però hi ha una altra cultura, la que vesteix manco, la que no duu americana i corbata, la que no convoca a les grans personalitats, la que no es veu d'una manera tan evident però es fa dia a dia. La que educa culturalment als nostres infants i joves, la que lluita i fa feina per desenvolupar un gust cultural als més petits, que els faci amants de la cultura quan arribin a l'edat adulta i que, en conseqüència, ajudin a fer millor la nostra societat.
Aquesta cultura de formació va passar ahir desapercebuda. Malauradament no hi va haver cap pregunta en aquest sentit, res sobre les escoles municipals de cultura (música, dansa i arts plàstiques). Es pot entendre per la limitació de temps. Però el que no es pot entendre i encara fa més mal, és que en cap moment es parlés del tema de l'edifici per a la banda i l'Escola de Música i Dansa. Està clar, no és un tema prioritari.
L'escola té actualment uns 500 alumnes. És l'escola de música d'estudis no reglats més potent de totes les Illes Balears. Té una participació altíssima en tota l'activitat cultural de Ciutadella. Ha ajudat a fer créixer una banda municipal que s'ha convertit en un referent musical a Ciutadella i a la resta de Menorca.
Però sembla que són uns mèrits insuficients, si tenim en compte la gestió cultural dels darrers quatre anys, i si tenim en compte com va anar el debat de dissabte vespre.
L'escola està repartida en cinc espais, cap dels quals reuneix les condicions d'insonorització i acondicionament acústic adequats, amb les molèsties a usuaris i veïns que aquest fet comporta i els problemes organitzatius i de funcionament que suposen al centre. La banda assaja a un espai ridícul, perfectament vàlid fa uns vuit o deu anys, però que ha quedat escandalosament petit pel creixement que el grup ha experimentat els últims anys.
La solució de l'edifici no passa necessàriament per un endeutament de l'Ajuntament. S'han de cercar altres vies i possibilitats de finançament. Però per açò necessitam un/a regidor/a de cultura que hi cregui, que li apassioni es repte i que sigui un treballador incansable.
Aquests darrers anys no ha estat així. Serem capaços de triar bé a les properes eleccions?
