Després que els nostres pares, professors i el senyor Marquès hagin parlat, ara és el nostre torn.
Tot va començar a final de curs quan els professors ens van informar que podríem -si volíem- cursar els pròxims dos anys (els darrers a l'Illa) al nostre centre. Nosaltres, els catorze alumnes, vam decidir apostar per La Salle, ja que ens sentíem còmodes i en el nostre ambient.
Tot semblava anar vent en popa, fins que a un mes de començar l'ensenyament post obligatori, una simple cridada va fer que tots nosaltres ens veiéssim en una situació de desesperació per la incertesa de no saber on cursaríem i cursarem els dos propers anys.
Alumnes, pares i professors ens vam reunir a la seu de Conselleria d'Educació amb el delegat, el Sr. Joan Marquès, el treball del qual era donar solució al problema, cosa que no va fer ja que no va ser capaç de resoldre cap dels nostres dubtes per falta d'arguments. L'única cosa que va aclarir va ser:
1) Que no tindrem plaça assignada fins setembre.
2) Que no podrem triar el centre on estudiar ja que els ratis estan complets.
3) Que quedarem en les mateixes condicions que els alumnes que han suspès assignatures a final de curs.
En quant a aquests tres punts, no recolzem cap d'ells; ens han llevat el batxillerat injustament utilitzant com a excusa que hi ha un nombre insuficient de matrícules, quan la realitat és que no hi ha cap llei que determini el nombre mínim d'alumnes que és necessari per autoritzar-lo. I pretenen obrir una línia nova en un altre institut en el qual no hi ha espai físic!
Respecte a La Salle, agraïm tot el treball realitzat pel personal, que ha estat totalment menyspreuat per la Conselleria. I, com no, estem a favor del batxillerat concertat.
Si finalment ens deneguen el permís, exigim el dret a tenir, al manco, les mateixes oportunitats que la resta d'alumnes de Maó i poder triar l'institut al que volem anar.
Finalment, una reflexió: ningú va dir que els principis fossin fàcils, i manco quan els canvis polítics afecten a l'educació.
