Records d’una infància

Ja expectants els dies abans, perquè arriben els cavalls de Mallorca, per ser els primers en veurer-los baixar del camió, i quins cavalls! Cada any que venen ens donen espectacle i emoció a les nostres carreres. 

Ja arriba el dia, just entrem dona gust mirar les escalinates hi ha un gentà, el bar es respira un ambient festiu, i a les quadres s'ensumen els nirvis. La pista va plena, i fer premi no serà fàcil, es mesclen les camises que veiem cada setmana, amb les des nostres companys de ponent i les camises que venen de Diada en Diada dels nostres amics de Mallorca. Jo només esper que mon pare o m'ho mare facin un premi, i així poder  baixar de la pista damunt el cabriol amb la copa, i un somriure d'orella a orella. Sabent que si el matí no ha pogut ser, el capvespre ho tornarien a provar. Ah! I veure el capell volador de'n Martí Fluxà celebrant la victòria d'algun dels seus equins.

En fi, records d'una infància que m'agradaria que tots els al·lots/es que juguen per l' hipòdrom no es perdessin, i que per desgràcia l'any passat (Diada 2015) ja no va ser igual. Aquí tenim els premis petits, i correm per afició i fer una festa, la Festa des Trot. L' al·licient que puguin tenir els amics de Mallorca per venir a competir, és poder repetir, i així donar opció a que es puguin fer les carreres de: dames, trot muntat, aprenents, especials velocitat, nacionals, estrangers... ja que no tenim una plantilla tant àmplia de cavalls. 

Amb tot això vull fer una crida a la Federació balear de Trot, que ens deixin seguir disfrutant de la Diada com ja fa 30 anys que es ve fent, i la normativa que ho impedeix no els hi serveixi d' excusa. Me sent afortunat perquè he viatjat i he viscut a llocs on em puc dedicar professionalment a n'aquest esport, on el nivell d'exigència pels nostres esportistes (cavalls) és molt més alt i res té a veure amb el que podem exigir dins una pista com la nostra, on som amateurs. 

A més, no sé si vos sona una carrera internacional que es disputa a Estocolm, segur que sí. Allà corren els millors cavalls del món, i els cavalls donen es màxim a cada carrera. La competició es bassa en dues semifinals i una final que es disputen en poques hores de diferència, exacte és sa carrera que tenies en ment,  l'Elittlopet, disputada a finals de maig. Estic xerrant d'una jornada que es disputa a Suècia, un país on  es respecta i s' educació que es té cap el cavall no s'iguala a cap altre lloc, ho sé de primera mà, i no tenen cap inconvenient en que puguin córrer dues vegades en unes hores de diferència.

Només esper que aquesta carta serveixi per conscienciar si cap encara un poc més. I ens permeteu continuar disfrutant de la Diada, la festa de tots.

Juan Orfila Pons