Fa 18 anys que som mestre de Religió i en tot aquest temps hem viscut governs de tot tipus, d'esquerres, de dretes, en coalició, en majoria absoluta, de pacte, ... En tot aquest temps el tema de l'assignatura de religió ha estat un tema recurrent i repetit una i altra vegada, com si fos el gran problema de l'educació, com si amb aquesta assignatura o sense ella el problema estigués solucionat.
En tots aquests anys hem passat de ser uns mestres residuals als centres, a on anàvem a impartir la nostra assignatura i marxàvem cap a un altre centre per continuar amb la nostra jornada laboral i per tant sense participar del dia a dia de l'escola, sense conviure amb el claustre ni formar part d'ell, passant amb més pena que glòria pels centres i essent el 'bitxo raro' a un mestre més de l'escola que vol donar una mà d'ajuda, que vol tirar endavant el projecte de l'escola, que participa en les decisions, que se'l té en compte, que participa dels claustres, de les diferents comissions, guàrdies de pati, de les extraescolars,... com la resta. Ni més que els seus companys, però tampoc menys. Un mestre o una mestra més.
Però arribar fins aquí ha costat i molt. No ha estat fàcil. Ha significat anar dignificant la nostra feina i donar-li valor. L'assignatura de Religió no és ni vol ser més important que cap altra assignatura. Vol ser una assignatura més. Per tant com la resta d'assignatures consta d'un currículum aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola i avalat també per la Conselleria d'Educació i té una programació amb uns objectius, uns continguts, uns ítems avaluables, uns mínims, ... com totes, ja sigui Matemàtiques, Català, Anglès, o Artística. Evidentment que hi ha unes assignatures amb molt més pes i per això són troncals i unes altres que són complementàries a les anteriors anomenades específiques. L'assignatura de Religió és precisament una d'aquestes, és una assignatura específica i a més de lliure elecció per part de les famílies.
Idò vet aquí que ara es vol tornar enrere. Es vol revertir aquesta situació. El Govern de les Illes Balears personificat en la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitat està intentant tornar a deixar la presència dels mestres de Religió a la mínima expressió. Segons la meva impressió personal, aquest Govern diu el que la gent vol sentir, però fa el que ells realment volen fer, que no és precisament el mateix. M'explic. Des del principi de la legislatura els responsables de la Conselleria d'Educació han dit una i altra vegada que no s'ha de patir per la feina, que no hem de patir pels llocs de treball, que en cap cas la seva intenció és la de treure a ningú i que les coses volen que continuïn més o menys com fins ara. Però realment des de ja fa un temps el que estan fent és planificar una reducció de personal important, una reducció que podria afectar a més d'un terç del professorat de Religió de les Illes.
Començant per la durada de les sessions de l'assignatura. En els dos darrers anys es venien impartint sessions de 90 minuts, una normativa que feia bastants anys que hi era, però que només es va aplicar en els dos darrers anys sense que cap inspecció hi posés pegues en els anys en què no es feia així (tot i la normativa). Actualment la normativa diu que el proper curs l'assignatura serà de 60 minuts. Fins aquí, correcte. Però deixa en mans del centre la possibilitat de continuar impartint els 90 minuts. Així idò en els centres on volen continuar amb els 90 minuts els fan omplir un munt de papers i enviar les actes on s'hagi aprovat i què sé jo, mentre que si volen augmentar o modificar alguna altra assignatura només ho han de modificar en el programa de gestió (Gestib). Per què per l'assignatura de Religió és ben diferent? Per què no es fa igual? Per què aquesta fiscalització tan brutal? He de dir que aplaudesc els centres que ho estan intentant i mereixen el meu respecte, però també tenc por que tota aquesta paperassa no serveixi per a res.
També hi ha l'obligatorietat d'ofertar l'assignatura de Religió a Educació Infantil, segons apareix en el currículum d'infantil publicat al BOIB. Però hi ha centres que no ho fan ni ho faran, perquè no s'ha fet mai, i mentre la Conselleria no els obligui no en tenen cap intenció. I evidentment, la Conselleria no els obligarà. Després hi ha aquells centres on s'aconsella a les famílies no fer Religió, ja que a la seva alternativa (anomenada Educació en Valors) podran repassar continguts d'altres assignatures o fins i tot millor no fer Religió perquè seran molt poquets i és perdre el temps. Curiós, no? Qui vetlla aquí per la llibertat d'elecció dels pares? O aquells altres que el professor de Religió és itinerant (acudeix a més d'un centre) i li programen una classe de Religió amb alguns alumnes un dels dies que no és al centre, i per tant, com la cosa no es pot solucionar els alumnes acaben per no fer Religió. Total com tot és de paraula i no hi queda cap constància escrita no es pot demostrar i només ens queden els testimonis dels pares o alumnes als que els ha passat.
Cap allà pel mes de febrer (aproximadament) es va arribar a un acord (Conselleria d'Educació, Sindicats de mestres de Religió i Bisbats) on es regulava i conciliava la vida laboral i familiar; és a dir, es regulava tot el sistema de permisos i baixes que el nostre col·lectiu podria gaudir com la resta de funcionaris i interins que fan feina a les escoles. Aquest acord va ser signat per l'actual conseller d'Educació i la resta de parts implicades, i fins i tot es van fotografiar i sortir per premsa. Idò bé, a dia d'avui encara no s'ha publicat en el BOIB, motiu pel qual encara no s'ha pogut aplicar, i per tant, davant de la sol·licitud d'algun permís o baixa per part d'un mestre o una mestra la Conselleria tria la normativa més favorable a la pròpia Conselleria, ja sigui la dels interins o ja sigui la dels Drets dels Treballadors.
La persecució que s'està duent a terme al col·lectiu del professorat de Religió per part de la Conselleria i aplaudida per algun sector del professorat de les Illes ens vol convertir en els 'dolents de la pel·lícula'. Actualment només falta que siguem acusats de ser els culpables del fracàs escolar, de l'atur en el nostre sector, de la mala qualitat de l'ensenyament, etc. Aquest és el sentiment que malauradament em fan sentir. Hem de ser culpables d'alguna cosa i llevant-nos del mig el problema es solucionarà.
Fa 18 anys que som mestre de Religió al mateix centre i vull agrair als cinc equips directius que he tingut sempre m'han considerat un més a dins el centre a la vegada que he intentat per tots els mitjans en contribuir en tot el que he pogut en el dia a dia de l'escola. Sempre he intentat ser un més, ni més ni menys, a dins el claustre i esper poder-ho continuar essent.
