Ara, una empresa privada de l'oligopoli energètic, proposa dur gas a Menorca en vaixells, i obrir camps, camins, carreteres, carrers, façanes i portals, per atendre una part dels usos domèstics i comercials de l'Illa, en ares a que contamina una mica menys que l'actual gas butà, propà i el gasoil. Segons aquesta darrera proposta, els menorquins, a partir d'ara:
a) Haurien d'escalfar l'aigua amb gas, distribuït en tubs en lloc de bombona, quant la poden escalfar de gratis amb una simple placa solar.
b) Haurien de pagar la instal·lació del gas, comprar una caldera de calefacció per utilitzar-la unes hores d'unes poques setmanes a l'any i pagar 12 mesos el terme fix de contractació, quant amb una simple bomba de calor es poden produir 4 kWh tèrmics amb tant sols 1 kWh de consum elèctric i pagant un sol terme fix atendre alhora la punta d'hivern i la punta d'estiu.
Tanmateix, qualcuna industria que ara empra gas, podria reduir el seu consum si s'organitza bé l'aprofitament energètic de la biomassa, que entre d'altres raons n'és una necessitat per reduir riscs d'incendi, conservaria paisatge i alhora generaria llocs de treball i riquesa que podria quedar repartida dins la pròpia Illa.
I tota aquesta proposta de moviment de gas, en ares de contribuir a reduir emissions de diòxid de carboni, mentre el gran gruix de la demanda d'energia es produeix a base de cremar carbó a la central elèctrica d'Alcúdia i petroli a la central de Maó, completament substituïbles per aquest miraculós gas.
No ens enganyem... el verdader estalvi de contaminació seria dur el gas a aquestes centrals elèctriques.
Amb especial efectivitat si s'apliqués a la central elèctrica d'Alcúdia que a més de substituir carbó (més contaminant que el petroli) no caldria dur gas en vaixells, atès que Mallorca ja disposa de gasoducte.
Qualsevol reconversió a gas, total, parcial o esglaonada i per modesta que sigui, d'aquestes centrals, representaria sempre menys destroces i un verdader estalvi d'emissions contaminants.
Cal anar substituint el carbó i el petroli de les centrals elèctriques per gas, com a medi de transició a un futur energètic 100 per cent net i renovable, i centrar l'esforç en deixar entrar l'energia solar i l'energia elèctrica cada cop més neta, a les nostres llars, serveis, transport i economies productives.
Al menys aquest és el meu modest parer, però també el dels 196 països que reunits a Paris, varen acordar de manera voluntària i sense cap imposició, posar fi a l'era dels combustibles fòssils i la fissió de l'urani, per encarar un futur basat en preservar la riquesa natural del planeta i l'ús de les fonts netes i renovables de l'energia com a força impulsora.
