an passat unes altres eleccions Generals i no ha sortit una majoria clara per cap dels principals partits de l’Estat espanyol, veurem que són capaços a fer amb el mandat de les urnes, si seran capaços a seguir-lo, o ens mostraran lo incapaços que són els dos partits majoritaris per aconseguir engrescar els altres partits minoritaris, però en aquest cas imprescindibles, i executar el mandat. Jo crec que aquest viatge els hem posat massa feina i que no seran capaços de complir el que els hem dictat. Noves eleccions? Podria molt ben esser.
En una altra qüestió, que és la que ens ocupa quasi totes les setmanes, les pensions o més ben dit, tot el públic, hem de recordar que tornam a ser l’estiu i com recordam cada any, un temps maravellós perquè el Govern espanyol ens faci alguna broma pesada de les seves, i com sol passar quasi cada any, enguany ja han aprofitat i ens han ficat una mica més el dit dins la ferida de les pensions públiques. En la llei 12/2022 es va obrir la porta pel que podríem dir, la privatització de les pensions públiques, el que anomenen Planes de Pensiones de Empleo (PPEs), de capitalització individual i de gestió privada, perquè s’entengui millor, desviar doblers que havien d’anar a la Seguretat Social als bancs. I després ens diran que la Seguretat Social no té diners per pagar les pensions públiques i que per açò han fet aquets plans de pensions privats.
Idò sí, aquest mes de juliol ja ens han ficat la mà a la butxaca i han decidit quins seran els bancs «agraciats amb la loteria» de la Seguretat Social, i que de moment són: Vida Caixa, BBVA, Caser, Santander, Ibercaja. Ara sabem que les aportacions empresarials en el sector de la construcció seran descomptades del salari directe (un 2’25% en tres anys), a més amanides amb beneficis fiscals i bonificacions de les cotitzacions socials que, com bé sabem, són salari indirecte de les i els treballadors que es deixen d’ingressar a la Seguretat Social. Aquest conveni de la construcció esperen afagir-ne molts més, amb la complicitat de les cúpules sindicals de CCOO i UGT, convertits en jutges dels acords i part del negoci de gestores de fons privats.
Com ja hem dit, l’estiu és molt bo per fer vacançes però, es pot convertir en un martiri per a la classe treballadora per les malifetes que són capaços a fer-nos els Governs de torn i, després troben que la gent no som capaços entendre la feina que fan els polítics que ens governen? Tenen tota la raó, perquè si haguéssim estat capaços d’entendre el que ens han fet durant 40 anys, no tindríem ni el PP ni el PSOE. Que seria, millor o pitjor?
«Governi qui governi les pensions i els nostres drets defensarem».
