TW

Ja fa uns anys que ens hem familiaritzat amb una nova dinàmica educativa amb la introducció dels chromebooks i els classrooms a les etapes adolescents. També darrerament els centres de Primària han emprès una cursa desenfrenada per implentar aquest sistema a edats cada cop més primerenques.

Si teniu fills menors de 14 anys segurament el centre vos han passat un formulari on Autoritzeu o No Autoritzeu l’obertura d’un compte de mail vinculat al classroom i a totes les plataformes digitals que el centre/docents creguin oportunes.

Moltes vegades les famílies firmen el document sense ser gaire conscients o sense haver-lo llegit fins al final.    El darrer paràgraf del document és sobre l’exempció de responsabilitats de la Conselleria i del centre pel mal ús que l’alumne en faci. En ser menor d’edat aquesta responsabilitat recau en els tutors del menor.

I açò significa que dins i fora del centre i de l’horari escolar, si s’encomanen deures a casa. La Conselleria té recursos per fer els controls necessaris sobre aquest bon/mal ús però no les famílies. l quin és aquest mal ús/riscos a què es refereix la Conselleria? Cada cop més veus de l’àmbit sanitari i social alerten sobre l’impacte de les pantalles en fiets i joves, però passen per alt les hores de connexió educativa. No està clara la política de protecció de dades dels menors en mans de Google, ni l’emmagatzematge que en fa ni l’ús futur. Les dades acadèmiques cada cop són pitjors, menys comprensió lectora i sembla que no hi ha hagut millora en aquestes dades amb la implementació de la tecnologia, ans al contrari. El cost econòmic d’aquests dispositius els han d’asumir les famílies, les Apimes o els centres que no es cansen de repetir que aquest sistema és «obligatori», que reben ordres de la Conselleria. Anualment, a més, s’han de pagar llicències i elements complementaris que difícilment fan que l’educació sigui inclusiva i igualitària. Tampoc sembla que ambientalment sigui sostenible quan a despesa energètica i quan als residus que es genera canviar de dispositius cada 2-4 anys. Cada cop més es desmunten les suposades «bondats» d’aquest sistema i tot i així, Conselleria i centres estan en aquesta boja cursa d’implementar-les sí o sí. Qui hi ha darrera aquest «negoci»? Qui hi guanya? Masses interrogants, masses dubtes i masses punts negatius com per a autoritzar una exempció de responsabilitats. No autoritzar no vol dir que els notres fills no aprendran les matèries i competències determinades a cada curs. Significa que simplement ho seguiran fent amb llibres, fitxes i llibretes. Per tot, animo a les famílies a No Autoritzar i si tenen el formulari signat d’altres anys que el demanin al seu centre i el revoquin, que també és una opció a la que tenim dret les famílies.