Conflicte a un pas de vianants

Circulant amb cotxe pel carrer Barcelona arribo a l’encreuament amb Camí de Maó, via a la qual em vull incorporar. Com és preceptiu miro a dreta i esquerra, per assegurar-me que no ve cap persona caminant ni cap bicicleta ni per un costat ni per l’altre ni tampoc cap vehicle. Per tenir l’absoluta seguretat que les condicions convenients per fer la maniobra es donen, avanço i acabo envaint el pas de vianants, on em quedo parat fent l’última comprovació i realitzar la maniobra.

En aquest moment en què ja estic parat, per la meva esquerra arriba un vianant amb un gos, qui s’ha de parar al mig del carrer perquè el meu vehicle li impedeix el pas. Amb displicència i cara d’enfadat m’assenyala amb una mà el terra, amb evident gest de voler fer-me veure que estic sobre el pas zebra. Jo li faig gest amb els palmells de les mans cara amunt i aixecant les espatlles de «què vols que hi faci». Abaixo el vidre i li verbalitzo, a la qual cosa em contesta amb tota la poca-solta de què és capaç: «doncs decanta’t i deixa’m passar»... No recordo si vaig fer marxa enrere o bé si va ser ell qui va passar per darrere del meu vehicle. El que sí recordo és l’expressió altament ofesa que desprenia la cara d’aquella persona i l’actitud de rebuig cap a qui havia interferit el seu camí.

Em venen al cap multitud de coses a dir. No gastaré més temps. Tan sols dir a aquesta persona un parell de coses; vagi pel món amb una mica més d’humilitat i empatia, tothom pot equivocar-se, fins i tot vostè i llegeixi el codi de circulació, parli amb qui hi entengui i veurà que en aquesta ocasió no té cap tipus de raó.

Que tingui un bon dia i a la seva disposició.