TW

Digitalització ha arribat als centres de la mà de les grans empreses corporatives, i és atractiva i poderosa. Té com aliada Distracció, que després de Digitalització, es va instal·lar al centre educatiu, i disposa ja d’un espai exclusiu per a ella, a bon preu, cosa difícil de trobar en els temps que corren. Digitalització és controvertida, genera debat i opinions molt contraposades, però sigui com sigui, o sigui el resultat que provoca, ella ja s’ha fet un forat a l’educació i va fent. Surten informes desfavorables, per part de la Unesco i per part d’organismes de salut, com la OMS, que es suposa que porten darrera un bon grapat de tècnics dedicats a estudiar casos com aquests, però ella erra que erra, ben col·locada, sota el paraigües que si l’emprem bé tot està aclarit.      Els mestres fan oposicions, els inspectors educatius també, els interins esperen que els toqui una plaça per optar a entrar al sistema, i tot segueix un procediment exhaustiu de control i cultura de l’esforç. Digitalització no funciona així. Va entrar per decret    i per la porta ampla i en pocs anys ja ha aconseguit que s’eliminin els llibres de text i de vegades els dossiers que el professorat prepara, que les famílies hagin de pagar 400€ per una pantalla, que els coordinadors TIC vagin de bòlit, que els mestres hagin de fer formacions obligades que tenen molt poc interès o no aporten quasi res a la seva formació , que ha de ser, bàsicament, humana i pedagògica, que els que no combreguen amb ella se’ls tatxi de poc moderns o poc adaptats a la realitat, que els infants la utilitzin per enviar-se correus electrònics a hores de classe,    i es passin hores connectats al classroom, que és una eina tan complicada d’emprar que més val començar als 9 anys, no sigui que en el futur els infants que no la coneixen es quedin enrere del mercat laboral. Ho té tot fàcil, fins i tot que un    centre s’organitzi al voltant d’ella i es quedi tan ample.     

Digitalització no és bona en si mateixa, perquè l’alumnat, que és menor d’edat i no està format, l’empra malament, perquè ella està pensada i construïda sobre mecanismes addictius i d´entreteniment, no de coneixement. No podem demanar a un infant que pugui controlar-la, perquè ni els mateixos adults en sabem. El que es pot fer amb un infant i jove és protegir-lo de Digitalització, per intentar formar persones que no tinguin tot a un clic del dit, que s’esforcin en les lectures i les feines de classe, que entrenin l’atenció, que es socialitzin bé, que mirin als ulls, que escriguin millor i llegeixin millor, que tinguin sentit crític i qüestionin el món que viuen...

Però, per protegir aquests infants i joves, és necessari una societat adulta responsable i crítica. I adults que diguin ja n’hi ha prou, aturem aquest experiment.     

Per sort, Digitalització també ha aconseguit que sorgeixi un moviment a Menorca de més de 200 persones (docents de totes les etapes educatives, pares i mares, treballadors en salut mental, científics, sindicalistes, metges, pedagogs...) que s’està organitzant per treure els peus que Digitalització ha posat en l’educació i pressionar els governs per fer lleis que protegeixin la infància i adolescència, a nivell educatiu, familiar i social. El món és massa interessant per estar sotmesos a Distracció i Digitalització, necessitem protegir els menors, per afrontar els reptes del demà, tan necessitat de gent desperta i atenta.

Marta Cardona Mir docent, Joana Camps, EAP Menorca, Queta Gonyalons Moll docent, Yolanda Delgado Paredes docent, Eva Gomila Tellería treballadora social, Cristina Delgado Alameda mare, Pablo Millas Pagès músic i pare, Maria Florit Juaneda mare, Francesca Florit Sans mare, Gemma Casas Bosomba, mare i educadora ambiental, Virna Elorza Miquel docent, Marta Travesset Loewe mare i periodista, Sonia Moll Bosch docent, Anina Freitas Cortès,    docent, Josep Torres Mesquida docent, Clara Garriga Andreu mare, M. Auxiliadora Moll Truyol mare, M. Angels Florit Juaneda docent, Begoña Rodríguez i Barberán educadora ambiental, Camila Puerta psicòloga i mare, Amalia Quintanilla mare, Marissa Bosch Gonyalons mare, Eva Cardona mare i docent, Emma Navarro mare, Maria Sahlleny artista i mare, Catalina Bosch Marquès, dietista, Sandra Rodríguez Barberán psicòloga, Gibet Femenias Royo mare, Carme Cardona docent i mare, Iñaki Allorbe pare, Caterina Martí Capell farmacèutica i mare.