Els que ara tenim criatures a l’institut recordam bé aquella pel·lícula dels anys 80 en què a un adolescent li regalaven una espècie d’osset de peluix d’aspecte adorable. Només calia complir dues normes: no podia menjar més enllà de mitjanit i no es podia banyar. Semblava fàcil de complir!
Els chromebooks van arribar a les nostres aules com adorables ossets de peluix. Només hi havia una norma: se n’havia de fer un ús educatiu. Semblava fàcil de complir!
De l’arribada dels primers chromebooks ja en fa sis anys, i ja veiem com van les coses… Fillets i filletes a classe mirant pàgines que no toquen, finestres ocultes amb jocs on line, famílies i professorat fent de policies, discussions a casa, instituts instal·lant tallafocs que fan el que poden... Però per molts esforços que hi posem, està clar que el gremlin ha menjat després de mitjanit i s’ha convertit en un monstre de distracció insaciable dins i fora de les aules.
Famílies, alumnes i docents hem caigut a les seves urpes, però no ho hem volgut fer malament. La digitalització ens va engolir com un tsunami sense temps per reflexionar, i potser hauran calgut aquests sis anys per poder prendre decisions amb coneixement de causa.
Som a temps de rectificar, a Suècia ja han tornat els gremlins a la botiga. A què esperem nosaltres?
Traiem de les aules i les cases aquestes armes de distracció massiva, deixem els ordinadors per moments puntuals, i fem que alumnes i professorat es tornin a escoltar i a mirar als ulls.
La bona notícia? Doncs que les famílies (segons la Lomloe*) no estem obligades a comprar el gremlin, perdó, volia dir el chromebook.
Continuarà…
* Article 88 de la Llei Orgànica 2/2006 i Llei Orgànica 3/2020 (Lomloe) que la modifica.
