Dins el marc del 25 N (dia contra les violències masclistes) volem aprofitar per denunciar una de les violències que esteim patint les dones a Menorca que és la discriminació a l’hora de participar en la festa tradicional de Ciutadella.
El passat 9 de juny CGT Menorca va organitzar el col·loqui obert amb el títol «El paper de les dones a Sant Joan».
En primer lloc, Laura Marte artista audiovisual, investigadora i màster en polítiques d’igualtat va presentar el seu treball d’investigació «Fets, no paraules (dits not works)» que va rebre la beca de creació i investigació del Consell insular amb relació al paper de la dona a les festes de Sant Joan. Explicà que el seu treball es basa en imatges i fa una referència especial al cartell de l’any passat. Ens parlà de la violència simbòlica, a la por de parlar-ne i també va fer referència a les Lleis d’igualtat tant en l’àmbit nacional com de les Illes Balears encara que entén que no es tracta només d’un tema legal.
Es va reivindicar el paper de cures que actualment té la dona a les festes, sense elles no seria possible fer-les i açò s’ha de visibilitzar i valorar.
Alguna persona va comentar que les dones no participen perquè no volen, però aquesta afirmació va ser contrastada per persones que sabien que no és així, que hi ha dones que ho han manifestat a persones properes, algunes dones joves i alguna ja major que li hagués agradat fer-ho en el seu moment. Alguna que vol sortir i ho manifesta a l’àmbit familiar se li diu que ho faci a les altres festes de poble on les dones sí que poden sortir dalt cavall.
El tema de la por a participar de les dones també va sorgir en diferents variants: es va xerrar de por simbòlica, però també es va explicar que les famílies tenen molt a veure, el fet que «sempre s’ha fet així», saber que hi ha molta gent del poble, algunes molt radicalitzades, en contra de la participació de la dona; por a què pugui passar quan estiguin dalt els cavalls, a rebre males criances... El mecanisme de la por és molt efectiu, no hi ha una llibertat real per una qüestió d’inseguretat, així la por es perpetua.
Malgrat tenir un marc legislatiu, que no permet aquesta discriminació, si alguna es decidís a sortir i no la deixessin seria el jutge qui ho resoldria favorablement, però es considera que no és suficient perquè és difícil imaginar que basti una llei. «Perquè, qui pot garantir que ho puguin fer d’una forma amable i segura?». Una professora explicà que una filleta de setze anys va dir que volia sortir a les festes i van ser els mateixos companys que li van dir que no podia. S’ha de fer un treball abans, és necessari un imaginari social i cultural que acompanyi aquest fet.
Es fa una crítica al fet que a Ciutadella les tradicions prevalen per damunt dels drets humans.
Es comentà que la primera que ho faci haurà de ser molt valenta i que necessitarà un grup de gent que li faci costat i ajudi a defensar-se de possibles agressions.
Un altre tema clau que va sortir recurrentment va ser la referència al paper de l’ajuntament i de la noblesa les festes: l’ajuntament hauria de deixar clar que les dones també poden sortir; el fabioler hauria de convidar a homes i dones; ho pagam totes les persones del poble, però l’ajuntament no hi participa pràcticament, és la noblesa que decideix i tots són homes... Açò és el que ens diferencia d’altres pobles on la festa està en mans dels ajuntaments. S’explica que açò no ha estat sempre així, va ser 1946 quan la festa passa del control municipal al control de la noblesa amb la creació de la Junta de Caixers Senyors.
Consideram que aquestes intervencions són prou clares per evidenciar el masclisme, que sempre comporta violència cap a les dones, que representa continuar vetant la participació de les dones a les Festes de Sant Joan i posa la clau sobre per què passa justament a Ciutadella.
Per açò hem de cridar ben fort, s’ha acabat! Si som moltes les que ens plantam segur que açò pot canviar.
