La humanitat des de sempre ha contemplat el cel nocturn amb fascinació ja fos per crear
relats fantàstics o ja fos per entendre les lleis físiques que governen l’univers. Aquest interès per l’astronomia ha tingut profundes implicacions per la ciència, per la filosofia, les religions i per la nostra concepció general del cosmos. L’observació estelar ens ha permès la creació de calendaris, la navegació en alta mar, les llargues rutes comercials i descobrir les grans lleis que han permès tecnologies òptiques tan espectaculars que actualment quasi s’ha pogut visualitzar l’univers en el seu origen.
En el passat l’espectacle de la magnificència del firmament era omnipresent per tots els ssers humans i el seu poderós impacte estètic impregnava totes les arts.
Els relats mítics sobre les constel·lacions traspassaven d’una generació a l’altre.
No obstant, avui en dia cada vegada més la contemplació estelar és fa més difícil. Se calcula que la meitat de la població mundial no ha vist mai una estrella i molt menys la nostra galàxia, la Via Làctia, que sent l’únic paisatge comú de tota la humanitat, l’únic que es pot veure des de qualsevol punt del planeta, és la gran desconeguda. La pol·lució atmosfèrica però sobretot la pol·lució lumínica impedeixen la contemplació del firmament.
Hem il·luminat tant ostentosament la nit, com si d’un enorme arbre de Nadal es tractés, que ens ha tapat la seva visió. A més d’aquest impediment, l’hem menyspreat absorts en la contemplació del món virtual a través de les pantalles. Vivim ignorant la nostra profunda connexió amb l’univers, font d’astorament transcendental que dóna sentit a la nostra existència.
La proliferació creixent d’aquesta il·luminació irresponsable també té greus efectes negatius sobre el ritme circadià de tota la Natura. La població d’insectes s’ha reduït en un 75% atrapats agònicament pels focos de llum, la mortalitat dels ocells migratoris ha augmentat desorientats per tanta llum, animals nocturns han vist alterats els seus hàbits de reproducció. La fosca és indispensable pel bon funcionament d’organismes i ecosistemes.
Fins i tot afecte la nostra facilitat per dormir. Segons l’OMS patim una epidèmia d’insomni que afecta greument la nostra comprensió de la realitat.
Segur, Menorca pot encara millorar molt aquest excés d’enllumenat, en rotondes, en aparcaments, polígons industrials, aeroport, que emet un fulgor nocturn que ens impedeix la visió clara i nítida del cel estrellat. La nostra declaració de destí Starlight ens obliga i ens convé: l’observació estelar pot ser un gran atractiu turístic fora de la temporada estival.
Els sota firmants que pertanyem al món de la cultura reivindiquem el dret a la fosca per extasiar-nos en la contemplació del firmament. Moltes gràcies per la publicació d’aquest escrit.
Joan Pons, baríton
Matias Quetglas, pintor
Carlos Mascaró, pintor
Josep Maria Quintana, escriptor
Pedro Jaime Bosch, escriptor
Miquel Àngel Maria, escriptor
Margarita Ballester, poetessa
Maria Camps, soprano
Francesc Florit, escriptor
Carles Jiménez, gestor cultural
Tomeu Sánchez, pintor
Tomé Olives, organista
Carme Cardona, gestora cultural
Marco Mezquida, pianista
