TW
0

Josep Portella Coll
Aquest dissabte, demà, el recinte firal de Menorca acollirà un festival que vol celebrar els 15 anys del Fons Menorquí de Cooperació. Diferents músics i veus menorquines oferiran la seva presència per recordar l'existència del Fons i per promoure els arguments de la solidaritat i la cooperació internacional. Aquest festival serà acompanyat per un manifest d'"artistes amb el Fons" amb el qual es vol eixamplar l'efecte de la sensibilització social. Amb 15 anys, el Fons ha crescut d'una forma extraordinària, des d'aquella plataforma d'organitzacions no governamentals amb els objectius de la solidaritat i la cooperació fins l'actual estructura nodrida sobretot dels recursos que li transfereixen les institucions locals. El naixement del Fons era la resposta lògica a la presència d'una diversitat d'organitzacions i de projectes, fruit d'uns anys de sensibilització i de molts exemples de solidaritat internacional, i de la necessitat de coordinar els esforços presents en la societat menorquina. L'existència prèvia del Fons de Cooperació va ser una circumstància bàsica perquè els Ajuntaments i el Consell insular hi dediquessin part de les partides de solidaritat, açò en uns anys que es començaven a crear aquestes partides amb la meta d'assolir el 0,7% dels pressupostos. En alguns casos, aquest 0,7 % s'aplica sobre els ingressos totals, en altres, sobre els ingressos propis. D'aquesta manera, els pressupostos del Fons s'han anat multiplicant al llarg d'aquests 15 anys, com també s'ha multiplicat la responsabilitat de fer-ne un bon ús, de consolidar els mecanismes de seguiment, de crear línies d'actuació que poguessin incidir en la concreció dels resultats.

L'actual fase de recessió econòmica en els països desenvolupats com el nostre crea l'experiència de la crisi i de la incertesa en el futur per a molts milions de persones. En el món també hi viuen 3.000.000.000 de persones que no tenen aquest problema, no tenen l'experiència de la crisi perquè neixen en la més absoluta misèria, no tenen un horitzó d'incertesa perquè no tenen horitzó. Aquesta realitat no és un accident de la història, sinó el fruit de la nostra pròpia història, de la història de la humanitat que ha basat la riquesa d'uns sobre la pobresa de la majoria. Avui, els governs del món desenvolupat discuteixen quina porció de CO2 han d'eliminar sense trastocar les economies locals i fan vots perquè les _ parts del món, que no en produeixen, segueixin igual per salvar el planeta d'un colapse fatal. Aquesta és la realitat del nostre món.