Crisi i territori

Josep Portella Coll
Ha anat d'un pèl que no sortís aquest article, avui. M'explicaré. No sé si els passa el mateix a vostès, però quan s'enfilen una tira de dies de festa i mitja festa amb un cap de setmana arriba un punt que ja no saps en quin dia vius. Avui estava convençut que érem dissabte fins que he comprovat que no. Les festes llargues tenen això: trastoquen la vida de cada dia. El diumenge borrascós ha mudat els vents de llevant pel de tramuntana i ha fet que torni el fred. A l'altra banda de la mar hi ha neu, aquests dies. I són dies de resum i de propòsits. Tots els mitjans de comunicació fan els seus resums de l'any i, alguns, les prediccions per l'any que ve com en un parenòstric polític. Si hagués d'escollir una qüestió que em recordés el 2008 no dubtaria en posar en primer lloc la de l'experiència de la crisi. Al nostre món havíem viscut, en l'última dècada, una fase de creixement econòmic enfollit. Malgrat que eren moltes les veus que avisaven de la insensatesa en els ritmes de desenvolupament, el seny va fugir. L'actual situació econòmica i social té molt a veure amb el model del creixement del que hem gaudit/patit els últims anys. L'actual situació de milers i milers d'aturats i de treballadors amb els jornals bàsics, té molt a veure amb el model de relacions laborals i el funcionament del mercat de treball en els últims anys. L'actual situació de falta d'horitzó alternatiu a les polítiques neolliberals (que també han practicat -amb els matisos que vulguem- molts governs europeus que es proclamen socialistes) té molt a veure amb els processos que ha viscut l'esquerra política en aquests anys i l'acceptació del model econòmic com l'únic model possible. De fet, aquesta imatge actual de fons públics que s'aboquen a mans plenes en el sistema bancari o en les grans empreses estratègiques a diferents països, és una imatge fugissera dels valors actuals. Tan prest com les aigües tornin al seu llit, tan prest com els damnificats acceptin la seva sort, el sistema es recuperarà. Mentrestant, la societat -la nostra societat- viurà l'experiència de la crisi encara que la crisi no afecti a tothom per igual, malgrat se sàpiga que en les crisis també es produeixen guanys. Per Menorca, em tem que aquesta tempesta signifiqui el definitiu gir de l'activitat econòmica cap al turisme i els seus derivats. Ja fa molts anys que tot el debat gira entorn a aquesta qüestió i que els altres sectors es presenten com a sectors de resistència. Per fortuna, el 2003 es va aprovar un Pla Territorial Insular que posa límits a aquest gir que s'ha d'implantar sobre un territori concret. Tanmateix, el govern insular ja el va modificar el 2004/05 a la baixa i hem de veure fins a quin punt es podrà resistir a la pressió dels grans poders econòmics locals i forasters.