20/01/10 0:00
TW
0

Josep Portella Coll
Quan arribava Nadal, La Malagueña s'omplia de jocs i joguines. Ses Voltes de Ciutadella eren una processó d'al·lots i al·lotes que pujaven dalt la botiga, on, segons els nostres pares, hi havia un dels magatzems dels reis màgics. Ens ho podíem mirar i dir allò que més ens agradava. En ocasions ho trobàvem els matins del sis de gener, i en ocasions no. Misteriosament, quan havien passat els reis, aquella escala estreta que donava a una porta lateral a la llibreria es tancava. Els nostres reis no tenien tanta feina com ara. Per regla general, els fillets podíem esperar tres regals: el de casa, el de ca sa padrina i el de cas padrí. Cert que sempre hi hauria els fillets rics que dilluns arribaven a escola i no es cansaven d'explicar-nos la quantitat de regals que els havien dut els reis a ells. Nosaltres ja en teníem prou amb els nostres, i els aprofitàvem. Hi havia juguetes que ens duraven anys i anys.

Com cada any, avui tornen els reis màgics. Segur que aquest matí encara hi haurà patges que aniran d'aquí i d'allà com a desesperats sense saber què. Hi ha tantes coses per triar que no saben què volen. El promig de regals que rep un fillet menorquí avui deu ser de deu o dotze, depèn del tamany de la família. Si en una família hi ha tres fillets, la suma ens resulta de 30 regals. Està comprovat científicament: un fillet no pot assimilar la recepció de deu objectes lúdics en un dia, l'estam obligant a un esforç mental que a la llarga pot ser perjudicial per a la seva salut. També és una veritat empírica que hi ha regals que es juguen un sol cop i després s'ignoren. També està arquitectònicament comprovat que una casa de tamany normal no pot rebre 30 regals anuals, i anar-los acumulant en capes de capces que s'obliden dalt els armaris. Això és així fins que un dels dos diu: que no els hauríem de tirar? I esdevé una crisi domèstica. I per això tants mals de caps?

Una altra cosa són els regals que els reis porten als adults. Això sí que té interès! Fer un regal endevinat obliga a conèixer millor qui el rep, saber quines són les seves necessitats, quines són les seves il·lusions, que li agrada i no li agrada. Naturalment, el regal està convencionalment reglat i no podem dedicar-hi més que un esforç econòmic predeterminat i consensuat. El fet ens obliga a filar encara més prim ja que el ventall de possibilitats es tanca. Finalment, amb independència de quin regal ens portin els reis, el millor de tots és que el rei regalador haurà hagut de pensar moltes hores en nosaltres.