20/01/10 0:00
TW
0

Josep Portella Coll
La litúrgia de les festes populars sol resistir-se a canvis. En tot cas, les mudances que hi pot haver son gairebé imperceptibles si ens ho mirem en un espai breu de temps. Maó. Ball de cap d'any de 2008/2009: unes tres mil persones van passar al llarg de quatre hores pel pavelló Sínia Costabella. Feia dècades que un ball de cap d'any no reunia tanta gent, a Maó. Un altre tret de l'episodi que vull destacar és que la gran majoria eren joves de menys de 20 anys, uniformats amb la indumentària de rigor, que és una prova de la seva gran personalitat.

Això no havia passat mai abans. Fins ara, el ball públic de cap d'any per excel·lència era el que es fa a Alaior, que igualment va ser multitudinari, i llarg. Em vull fixar amb la celebració maonesa perquè la conec i perquè crec que apunta un canvi de tendència. La festa, a Maó, sempre ha tingut dos moments: les campanades a sa plaça i el ball. Fins ara, a Maó era un dels pocs pobles de Menorca on la gent es reunia en gran nombre a la plaça per seguir les 12 campanades en el rellotge de l'Ajuntament. Fins fa uns anys, el ball que seguia al Teatre Principal era força concorregut i recordava aquells balls d'abans de la guerra civil.

Això es va trencar amb la última reforma del Teatre, que el va inutilitzar com a lloc per a la celebració de balls públics, encara que fossin de gala. L'alternativa que l'Ajuntament havia fet servir, amb la instal·lació d'una carpa a la plaça Conquesta, no havia prosperat. Només una minoria de maonesos i maoneses hi anaven i la festa era curta en el temps, sobretot si l'any era fred. D'aquesta manera, en els darrers anys les festes privades (també ho són les de restaurants, bars, sales...) s'havien imposat i la celebració de l'any nou havia perdut els espais comuns i públics tradicionals. No vull dir que la festa s'hagués mort, sinó que s'havia transformat en una altra cosa, com passa a molts pobles de l'illa i especialment a Ciutadella.

L'experiència d'enguany ha trencat aquesta tendència que semblava imparable. Amb el senzill fet de programar el ball en un espai nou, relativament cèntric, amb majors comoditats, és possible que s'hagi iniciat una recuperació popular de la celebració de l'any nou. I és important. Crec que, en aquest cas com en altres, la recuperació del paper de l'espai públic com a lloc de celebració de les festes ciutadanes és important per a la salut d'aquestes. Quan dic l'espai públic vull dir també la iniciativa pública, la gestió pública, el valor del comú que ens ajunta com a poble. Ara veurem si els anys confirmen aquest canvi de tendència o limiten el fet a l'anècdota d'un any de crisi econòmica que obliga a l'estalvi.