Una presa de pèl

S'acaba el cicle llarg de festes i refestes que va començar fa un mes. El nostre cos farà un alè, els nostres estalvis també. Abans que entrem en el temps de Sant Antoni de les banderes, he de fer un escrit que em quedà pendent fa uns dies. Vaig dir que el faria i avui el faig. El meu amic no només em va demanar que fes un article al diari, també em va suggerir el seu títol: Una presa de pèl. La veritat és que la proposta em va agradar, em va agradar per diversos motius: a) és una frase feta que forma part de la nostra cultura popular, s'arrela en la nostra manera de ser; b) és un títol expressiu, amb una imatge recorrent que només pot tenir un significat; c/ és un títol que crea interès, dóna per fet que explicaré un episodi en el que hi ha víctimes; a més, qui de vostès no ha estat en algun moment víctima d'una presa de pèl? Ens podem sentir ben identificats amb els pesars dels protagonistes de la història. A més, com que és una experiència que hauran viscut molts menorquins durant els últims dies, segurament la seva lectura despertarà solidaritat i comprensió. Si la presa de pèl és general nosaltres ja no ens sentim tan innocents d'haver-hi caigut. El meu amic em repetia: això ho has d'escriure. Ho feia a la sortida de la Pista de Gel o com se li hagi dit de Maó. En els últims anys, el Govern havia organitzat una pista de patinatge sobre gel i, com que els menorquins som snobs, no ho dubtin, havia tingut gran èxit. Què seria el Nadal sense una pista de gel? Enguany, els organitzadors han introduït canvis. Ja no era gel, sinó un material sintètic. El canvi aportava molts avantatges: instal·lació més fàcil i econòmica, manteniment més senzill i econòmic, consum d'energia menor i més econòmic. La gent hi va anar, com cada any, i es va trobar amb aquella planxa immensa que recordava a les taules que empren els carnissers per tallar carn. És cert que ja no es vivia la sensació de patinar sobre el gel, però tot fos per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l'austeritat en la despesa pública. Segons el meu amic, que hi havia anat els anys anteriors, només va fallar un petit detall: el preu per la mitja hora de patins continuava essent de 5 euros. Les menors despeses no havien fet baixar el preu de l'experiència. Aquests dies s'ha publicat la veu dels organitzadors i parlen d'una baixada del 20% de públic.
Parlen de motius diversos però no esmenten el principal. També parlen de modificar la convocatòria en anys venidors per tornar al model original de la Pista d'Aventures (la qual cosa em pens que estarà millor).