20/01/10 0:00
TW
0

Toni Seguí
Des que a finals dels anys 90 el cap del Centre Territorial de Meteorologia de Balears, Agustí Jansà, va comentar-me les evidències científiques del canvi climàtic, no ha passat dia en què els comentaris de carrer o les pàgines de la premsa han anat engreixant un dels fenòmens naturals, de caire global, més inquietants dels darrers temps.

He de reconèixer que estic desconcertat sobre l'abast real d'aquest fenomen, sobretot després de saber les opinions al respecte del cosí científic de Rajoy, les versions més catastrofistes dels ecologistes radicals i, enmig, el parer mesurat dels científics. Per altra banda, els comentaris sobre el temps de cada dia -que si abans solia ploure més, que si mai havia fet tanta calor, que si la tramuntana no sé què- queden en evidència després de consultar l'hemeroteca, aquella secció que també castiga les promeses dels polítics, entre altres coses.

Però vet-aquí que una entrevista publicada as Diari a l'abril de 2001, que en el seu moment no vaig saber valorar, m'ha donat la solució. El mediàtic meteoròleg Tomàs Molina relacionava la 'llengua blava' -la malaltia dels bens- amb el canvi climàtic. Ha passat un temps suficient perquè aquesta malaltia s'hagi extès als humans i demostri l'avenç de la mare de totes les catàstrofes. Cada matí em mir el color de la meva llengua i la dels demés, per si de cas.