Hi podeu anar a fer fotos

Per açò no s'entén el desastre de les tres primeres places de l'illa. A ponent, les dues que hi ha, envoltades d'una polèmica que es diria que no s'ha d'acabar mai, mentre passa el temps sense que s'adopti cap solució. I a llevant, la que tenen, pitjor encara, perquè ja ni se'n parla.

Perquè la realitat es tossuda i la pot arribar a veure tothom que hi posi una mica d'interès, sense necessitat de ser expert en cap altra cosa que no sigui tenir sentit comú. De la mateixa manera que les coses solen caure pel seu propi pes, per més que tantes vegades mos vulguin convèncer del contrari.

A ponent, i a pesar d'alguns disbarats recents, tenen una plaça esplèndida, envoltada de palaus i edificis d'aquests que se solen dir nobles. Té unes dimensions òptimes, unes línies que l'apropen a la Itàlia més culta i colors que la identifiquen amb tota la Mediterrània. I un mirador sorprenent damunt un port de conte de fades, a pesar de l'odi que li tenen els constructors de terminals marítimes.

Però l'atracció desestacionalitzadora que genera aquesta gran plaça, van i l'espanyen convertint-la en un aparcament a l'estil dels que es formen davant les discoteques o darrere els aeroports...

Devora mateix n'hi ha una altra de plaça amb tot l'encant decadent de principis del segle passat. Amb pins recargolats que formen figures sorprenents, irrepetibles en aquests dies nostros d'arbres de garden center. Amb cases tradicionals ben alineades i d'alçada regular, a pesar dels especuladors que xoroien pels despatxos municipals. I amb una font, el tros que en queda, que no és gran cosa però prou representativa.

Però aquesta altre atracció desestacionalitzadora te la trobes abandonada i decrèpita com si no tingués amo ni senyor, ni amant.

La tercera plaça la tenim a llevant. En una ciutat que sembla que vulgui fer petites les poques coses grosses que té. Si anau al port, veureu que és immens, però ja fa uns quants anys que estan obsessionats en fer-lo petit, de tal manera que per la banda del cul el van estrenyent i estrenyent , afegint molls i més molls a cada vorera. Quan ja hagin tapat la poca aigua que hi queda, potser hi faran una nova plaça, però mentrestant, podrien aprofitar la que ja tenen.

Es tracta d'una plaça que va néixer immensa perquè servia per fer desfilar els pobres soldats. La majoria de les cases que l'envolten conserven les dimensions tradicionals i n'hi ha qualque una d'un cert estil modernista. El recinte està rematat per una gran caserna que van construir uns estrangerots fa més de dos-cents anys, que té tota la potència i el valor de la història de l'illa. Aquest edifici magnífic i una part de la plaça encara no són públics, però qualque cosa s'haurà de fer perquè ho arribin a ser... De moment, ja ha fuit una àguila que hi covava des de fa massa anys.

El conjunt podria ser absolutament desestacionalitzador. Però es veu que la trobaven massa grossa, la plaça, o que marejava veure-la de cap a cap. De tal manera que, enmig, hi van posar un boer molt llarg que romp qualsevol estètica i converteix la gran explanada en una petita plaça provinciana sense cap interès. I per paga, amaga sense escrúpols l'edifici militar mencionat, que és el més rellevant del conjunt.

Per rematar el boer, convertit en botigues i bars de plàstic, a banda i banda hi ha les caixes de les escales d'entrades al pàrking subterrani, d'una estètica tan penosa com la de les pròpies escales, que per paga solen estar brutes. Però s'ha de reconèixer que el gran premi de la desgràcia estètica el guanyen els cartells interiors del pàrking, que són uniformes en una única cosa, que no estan per collonades i només empren la lengua común. Hi podeu anar a fer fotos.