20/01/10 0:00
TW
0

LLORENÇ ALLÈS CAMPS
No hi ha pitjor frustració per aquells que ens dedicam a la informació que ens l'amaguin. No ja per les ganes individuals de difondre la noticia, sinó perquè qui al final de tot es queda sense la informació és el ciutadà. No entenc el que està fent aquests dies l'Ajuntament de Maó, ni sobretot, la seva política comunicativa en l'expedient obert al seu interventor. Acusen un senyor de fer unes coses tan dolentes que mereixen que perdi la seva feina, però en cap moment ens expliquen quines són aquestes coses. Si el que volien era protegir a l'interventor, han aconseguit tot el contrari. Tots, no només els periodistes, ens demanam: Què haurà fet? I es disparen els rumors, i en una illa tan petita, plena de gent aficionada a fer créixer les noticies com si fossin bolles de neu, prest es xerra de delictes, i alguns sospiten de favoritismes...

Açò no és fruit només d'una societat xafardera. L'Ajuntament ho ha propiciat, i segueix amb la seva estratègia de dir però no explicar. Si aquesta és la tàctica per aplicar la presumpció d'innocència, malament anam. El que han aconseguit és posar ombres damunt un senyor que, de moment, no s'ha defensat. S'ha posat en qüestió el nom d'una persona sense explicar per què, i per molt que el batle digui que no hi ha delicte, no diu què ha passat realment. Falten respostes i manquen, naturalment, explicacions.