Bolitxers del port de Fornells (i 2)

PESCADOR
El fet que en Nito "Nan" aprengués de sabater es devia a que son pare no volia que fos pescador, però era nedar contracorrent. Amb el canvi de la sabata de banqueta a la mecanització es simplificaven els sistemes de producció i sobraven mans al sector. Amb una tequineta una pastera mal feta, que havia comprat a sa Nitja a dos farolers de Cavalleria que estaven as Mercadal, va començar dins el port a fer pops, cornets i escopinyes, que n'hi havia moltes.

Amb açò va veure que podia guanyar més que a les sabates. D'aquí passà de mariner amb un cunyat i als 22 anys comprà la primera barca per sortir a pescar amb nanses, la segona li van fer als 32 anys i feia 32 pams i la tercera ja era de 43 pams, la major barca de pesca que en aquells moments feia en Justo Saura. Aquesta la va ormejar pensant amb el fill, que n'agafaria el relleu sense deixar de pescar la llagosta, que dóna una pesseta. Fa 5 o 6 anys que està jubilat i s'entretén arranjant les xerxes del fill. També ha tingut un bon estaló amb la seva dona, que durant 50 anys ha venut el peix a la peixateria de Maó.

UN PLAT DE PEIX
La seva relació amb els bolitxers començà ben primerenca. Als 8 o 9 anys anava a fer pades per la vorera del port, fins a la colàrsega, i més de dues vegades duia una paelleta de peix fregit, agafat pels bolitxers.

Com que aquestes barques no tenien coberta era bo de fer que els caigués una mica de moixonet. En treure el bolitx, el senó anava dins el cof i tota la xerxa de les bandes dins la barca, com l'aigua que portava, que treien amb les sàssoles. Quan atracaven la barca, en Joan demana a en Nan si podia mirar si hi havia un peixet. Girava els pallols (pols) i per davall sempre hi quedava un peixet o un pop que els havia fugit.

CALAR EL BOLITX
Per en Roselló va ser una època que, malgrat la misèria que hi havia, va prendre molt de gust. No el van haver de cridar cap vespre. Era l'únic jove entre els jubilats i guanyava 10, 12 o 15 pessetes amb un dia, la mateixa part que els altres.
Els bolitxers sortien a les dues de la nit i feien 4 o 5 bols durant el vespre, fins el bol d'auba, que el peix borina més i solia ser el més bo. De prima sortien poques vegades.

Primer calaven el guarniment amb la tela ampla i al fons hi havia el cof que era molt cec per retenir el moixonet petit. Eren 5 homes, dos quedaven a terra, voltaven i es col·locaven els altres dos, el cinquè feia de regidor.

Si d'auba no havien agafat gaire cosa, el patró deia: que us sabria greu fer un altre bol amb es sol defora?, i moltes vegades el feien, però d'altres n'hi havia un que deia jo ja en tenc prou i ho deixaven córrer. Pel gener i febrer, amb el fred de debò, sortien a les tres del capvespre a calar el bolitx, encara que no agafaven tant de peix com d'auba.

A cada barca hi havia el triador, a la seva era en "Tiquelis" que si hi havia una rascleta no li feien mal els pics. Si un dia hi faltava un dels 5 homes, el patró deia que el feien anar malament, havien de ser dos per banda i el patró que equilibrava la recuperació del bolitx ajudant a estirar el llibant d'una banda o l'altra.

El patró era en Nan "Trusses", una bona persona, de tripulació hi havia en Roselló, en Miquel "Tiquelis" i un parell més que podrien ser n'Alejo Riera, l'avi de n'Aleix, un home molt gros, i n'Eugenio Roselló. El patró de l'altra bolitxera, en Tomàs Sintes, anava amb en Llorenç i el seu fill, conegut com a Pepe "Llorenç".

BONA ESCA
Segons Jesús Pascual, el peixetó del bolitx anava molt bé pels altres pescadors. Principalment a l'hivern que hi havia 10 o 12 barques dedicades a calar palangres i el dematí compraven l'esca al bolitx: moixó i qualque pop, que el tallaven.

Solien posar dues esques de moixó i una de pop. A l'esca de moixó s'hi tirava més el serrà, encara que si calaven dematí també queia alguna mòllera. El pop agafava serrà, però també qualque peix pla: un pagret, un pagell, una càntera, Quan feia molt de vent de terra, del sud, els bolitxers no agafaven quasi res. No es sap perquè.

OBLADES
Quan venia el maig, recorda Joan Roselló, hi havia unes algues que li deien "llepó" i les oblades s'atracaven molt a la vorera amb l'idea del llepó. Llavors els bolitxers anaven cap a ses Salines, a la zona de "ses platges", on feien qualque calada per a les oblades.

La majoria dels tripulants eren fumadors, però el patró advertia: no encegueu un misto, que no han de sebre on som. No volia que els veiés l'altra bolitxera, ja que a la nit un llumí es veu de molt enfora. No era estrany agafar un covo d'oblades, era l'única vegada que el patró deixava que n'agafessin 4 o 5 cada un.

VENDRE
A més del moixó que venien als palangrers per esca, si qualcú de Fornells en volia menjar anava a la barca i damunt la proa mateix ho pesaven amb les balances i li venien.

La major part dels fruits del bolitx, però, es duien a vendre a Alaior, que hi havia peixateria, i on el moixó agradava molt, feien oliaigo i entremig picaven un poc de moixó fregidet, també n'hi havia que feien un tià al forn amb patates i un poc de moixó damunt, quan sortien de la feina recollien el tià del forn i ja tenien el dinar fet.

Tant en Nan "Trusses" com en Tomàs Sintes el duien a vendre a Alaior, encara que aquest últim hi guanyava més perquè li venia un nebot, que no se'n quedava la meitat. El pescador, en general, va ser "un mort de fam" mentre va donar el peix a vendre, però quan es van espavilar i les dones dels pescadors van anar a vendre tots es van fer una caseta.

FINAL INSOSPITAT
Com dèiem parlant del port de Maó, l'any 1961 es va prohibir aquesta antiga art de pesca i es can cremar els bolitxos. El mateix destí van córrer els de Fornells, llevat d'un parell.

En aquest port es va viure un episodi particular a Cas Contramestre, on "tota la vida" hi havia un sergent de la Marina de Guerra que comandava al port, com ho feia el comandant de la Base al de Maó. Es va fer una votació entre els pescadors de Fornells per decidir si s'havia d'aturar açò d'arrossegar i únicament dos pescadors van votar a favor de la seva continuïtat. Es va aturar definitivament, la darrera barca bolitxera va ser la de Tomàs Sintes.

Tothom pensava ara hi haurà un peixà, si es deixava d'agafar les cries del peix, però no va ser així, més aviat al contrari. Molt d'aquell peix petit ara no s'agafa amb cap sistema. Calamars no hi va ningú a pescar-los dins el port, i els bolitxers n'agafaven. Davant na Peu agafaven el gerret de Sant Pere amb soltes, i tot açò s'ha perdut. Tal vegada el bolitx rascava el fons i feia alçar aliment o llevava l'alga morta, qui sap?.

-------

adsintes@telefonica.net