20/01/10 0:00
TW
0

Josep Portella Coll
Zapatero és un president de bones paraules, que no sempre els fets acompanyen. El tema del finançament autonòmic és un dels principals assumptes d'Estat que estan presents en l'agenda política de l'actual legislatura (com de l'anterior). Es tracta d'aprovar un model que corregeixi, encara que sigui parcialment, els desequilibris territorials que avui encara subsisteixen. Desequilibris en els quals les Illes Balears és una de les comunitats que surt més perjudicada. L'actual debat del sistema va ser motivat per la Generalitat de Catalunya, a la que altres s'han sumat amb més o menys convicció. El dia 9 d'agost de 2008 acabava el termini fixat per a un nou sistema de finançament destinat a Catalunya. Després del 9 d'agost s'han posat dates i més dates, terminis i més terminis, i tots s'han incomplit.

El 9 d'agost ja es va pactar una pròrroga de tres mesos inajornables a canvi que el president Zapatero no hagués de comparèixer davant el Congrés dels Diputats a donar compte dels incompliments. En complir-se els tres mesos, Zapatero promet a Montilla que hi hauria acord abans d'acabar el 2008. El 18 de desembre s'aproven els pressupostos de l'Estat sense que hi hagi hagut acord de nou finançament. Els partits nacionalistes PNB i BNG donen suport als pressupostos del PSOE. A finals d'any, durant unes setmanes, Zapatero realitza una tanda de converses amables amb tots els presidents autonòmics per a consensuar una proposta. Tots surten molt contents de les reunions, fins i tot Antich, que és el darrer. El 30 de desembre de 2008, Solbes presenta una proposta, però sense cap xifra. El 9 de gener, el govern de Catalunya envia una contraproposta al document de Solbes. El 6 de febrer, els governs català i espanyol discrepen sobre l'estat de la negociació; mentrestant, el president Antich es fa fotografies amb representants de l'alta societat civil balear, escenificant un suport social a la posició del nostre govern, posició que molt poca gent coneix. Finalment, després d'anunciar la imminència d'un acord, el passat divendres, la vice-presidenta Fernández de la Vega va proclamar un nou ajornament, per després de les eleccions gallegues i basques. En tot aquest procés, dóna la impressió que les Illes Balears van a remolc de les negociacions entre Madrid i Barcelona. En cap moment, des del nostre Govern no s'ha fet cap labor pedagògica per explicar què ens juguem, per dir clarament quina és la situació actual, per a mobilitzar -no els dirigents socials- la societat de les Illes Balears en la consecució d'un finançament just.