IPC: Estudi quasi empíric

Josep Portella Coll
El titular del diari m'entusiasme: l'IPC només ha pujat unes dècimes el darrer any. No es coneixia una cosa així des de 1979. Llig la informació i em convenç: almenys una bona notícia enmig de tanta crisi. En el mateix exemplar s'explicava que això té el risc de la deflació. O sigui que havia de ser prudent amb la meva alegria. Com que no tenc molta idea sobre la deflació, o sigui que els preus baixin, vaig deixar el diari amb un nus en el cor. Vaig anar a pagar el tallat a la barra del bar i el cambrer em va dir que amb un euro no n'hi havia prou, ja que el nou preu era deu cèntims més elevat. Sense ànim de moure polèmica, li vaig mostrar la portada del diari perquè vegés que els preus només havien pujat un ú per cent. Ell em va comentar que si sumàvem els uns per cent del cafè, de l'aigua, del sucre, de l'ús del local, ja justificava la puja. Seguint amb aquest raonament, vaig sumar els imputables i de cap de les maneres no m'arribava al 10% del total d'increment. Va ser després que vaig anar a comprar una capça de mistos a l'estanc. Vaig pagar-ne quinze cèntims, cinc més que l'anterior capça de mistos que havia comprat feia quinze dies. Vaig treure els comptes i em donava un increment de preus del 50%. Uns dies després, només per seguir amb aquest estudi empíric amb el que vull celebrar l'any Darwin, vaig anar a comprar una capça de mistos a un altre comerç. Així vaig comprovar que encara es mantenia el preu antic, puja zero. Confús, dissabte vaig anar a Mallorca per altres compromisos, però ho vaig aprofitar per seguir amb el meu estudi: a l'estanc del carrer de Sant Miquel, la capça de mistos valia 20 cèntims, un increment del 100 x 100. Però no només això, davant la meva estranyesa pel tamany del cap del misto el vaig comparar amb el misto maonès: el volum del fòsfor mallorquí era la meitat que el maonès, i valia el doble! Em vaig adonar que el meu periple pels preus dels llumins em podria portar a incògnites sense solució, per tant, a un cert malestar. Així que vaig entrar a un forn/cafè de davant l'estanc: vaig demanar una pasta esfullada de poma i un tallat. A l'hora d'anar a pagar, el paperet sumava 3,25 euros. Vaig desglossar el cost: la pasta esfullada es cobrava a 1,90 (la mateixa, al forn des mercat de Maó val 1,30), i el tallat apujava 1,35 euros. Vaig arribar a quatre conclusions que ara compartesc amb vostè: primera) sobre preus, no val la pena fer estudis empírics; segona) no us cregueu que l'IPC només ha pujat unes poques dècimes; tercera) no es preocupin per la deflació; quarta) hauria de tornar deixar de fumar.