L'escola creix

Josep Portella Coll
Ahir vam tenir visita d'obres a l'escola nova d'Alaior. Un dia solejat i fred ens acompanyava. La consellera Bàrbara Galmés va venir acompanyada d'alts càrrecs del seu departament, que és qui havia organitzat el recorregut per les obres que ja estan a la recta final. Aquests visites d'obres tenen molt de forma, serveixen per conèixer què es fa, i també per escampar què es fa. Fa vint dies, amb discreció, amb els membres del Consell Escolar d'Alaior i els pares i mares dels fillets que enguany ja s'hi ha matriculat, van poder fer aquesta mateixa visita d'avui i descobrir com s'acaba el col·legi. La construcció de l'escola nova d'Alaior, degut a les vicissituds que ha patit d'ençà la seva projecció, té un format poc habitual. Aquí, en realitat, la institució contractant no és el Govern de les Illes Balears, sinó el propi Ajuntament, que paga a toc de certificació d'obres. Va ser un acord d'urgència, abans de 2007, per poder iniciar la construcció del centre després d'anys de retard. Per això mateix, perquè l'Ajuntament se'n sent més implicat, les "visites d'obres" ordinàries són freqüents. Les obres van començar just passat l'estiu de 2007, amb la nova majoria a l'Ajuntament, i les hem pogut seguir des dels fonaments. Avui no hi ha cap obstacle a l'horitzó que ens faci dubtar que l'anunci d'iniciar-hi el curs 2009-2010 no es complirà. Una cosa és la construcció de l'edifici, i, una altra és la construcció de l'escola. Quan dic construcció de l'escola em referesc a omplir-la de contingut: alumnes, mestres, equip directiu, personal i pares-mares. Aquesta darrera, tot i ésser una responsabilitat compartida per la comunitat educativa local, es tractada amb molta responsabilitat pel delegat territorial, en Joan Coll. Des de fa mesos, en Joan la té com una feina prioritària.
Durant aquest temps no ha escatimat les hores de reunió i encontres per a plantejar una proposta que sigui atractiva i atraient. De fet, l'oferta de la conselleria, de començar l'escola en tota la seva extensió, amb totes les línies en funcionament, ha superat el que es podia preveure. La mesura en que es pugui fer ja no dependrà de l'administració educativa, sinó de les decisions personals dels pares i les mares. El primer sondeig, que havia de servir per intuir cap on aniria la demanda, ha tingut un resultat menor que el que esperàvem molts. Fa falta que, amb l'escola ja acabada, s'acabin de formar decisions que avui estan en el terreny del dubte, ben natural, per altra banda. Aquest és el moment present de les obres.