20/01/10 0:00
TW
0

Llorenç Allès Camps
Quina enveja! Sana, sí, però enveja al cap i a la fi, la que em provocava veure els fillets jugant divendres matí pel carrer, aprofitant que no tenien escola. Ni divendres, ni tampoc demà dilluns. Tot un luxe per a ells i per molts professors, però també un maldecap per segons quins pares. Ells no tenen la sort de tenir setmanes blanques, dies festius de lliure disposició o com se diguin. Així com estan les coses, millor tenir feina, però el problema ve quan no pots cuidar els fills perquè ells no tenen classe i tu has de ser a la fàbrica. Solució? Les àvies.

La societat actual mai no agrairà prou la feina que fan les àvies. Són guarderies, escoletes i cangurs a la vegada, i quasi sempre desinteressadament. A elles els paga poder veure el somriure dels seus néts, dur-los de la mà al parc o passejar-los amb el cotxet per lluir nét davant les altres àvies. "El meu avui està un poc refredat", diu una, mentre l'altra li contesta "ara és època, la meva néta encara no ha fet net del tot".

La Llei de Dependència -quan funcioni correctament- valorarà la feina d'aquells qui cuiden familiars que no es poden valer per ells mateixos. No sé si potser seria necessari un reconeixement per part de l'Estat a aquestes persones que treballen -perquè el que fan és un veritable treball- desinteressadament perquè altres puguin fer la seva vida. Naturalment, açò no és més que una idea.