TW
0

Josep Portella Coll
Quan semblava que era una qüestió "superada" ens trobem de cop i volta amb el retorn de l'energia nuclear a Europa i més allà. A França i Alemanya es construeixen nous reactors de tercera generació. El de França té un pressupost de 3.000.000.000 d'euros. També se'n construeixen a Bulgària, Finlàndia, Romania i Eslovàquia, i estan plantejats seriosament a altres països com la Gran Bretanya, Lituania, Polònia. A Itàlia, en un referèndum, els ciutadans van dir no a l'energia nuclear fa vint-i-un anys. Ara Berlusconi ha signat un acord amb Sarkozy perquè les dues grans empreses nuclears franceses posin en marxa nous projectes de fusió nuclear al seu país; no és que un nou referèndum hagi tombat aquella decisió, sinó l'opinió del primer ministre que diu que "els italians han de despertar d'un somni on han estat massa anys" A Suècia, després de 30 anys de moratòria, el Govern ha decidit mantenir les seves 10 centrals en funcionament i dotar-les de nous reactors. A Espanya, sembla que el govern estaria consentint maniobres per evitar el tancament definitiu de la central nuclear de Garoña, un tancament per obsolescència que s'hauria de produir el 5 de juliol d'enguany. Actualment s'estan construint 44 reactors nuclears a tot el món. Alguns ja parlen de la segona fase de l'Energia Nuclear. Felipe González ha defensat recentment l'energia nuclear com a més raonable que altres i ha demanat l'obertura d'un debat sobre el futur d'aquesta font. Els científics ja treballen en reactors de IV generació, però creuen que en tenen per dècades. Què ha passat? El fre a l'energia nuclear, pels riscs i perills que conté, va mobilitzar àmplies capes de la població en els anys vuitanta. Alguns dramàtics accidents van avisar-nos del que ens jugàvem. Ara, des de fa mesos, estam assistint a una campanya mediàtica a favor d'una major dependència de l'energia nuclear. La campanya es basa en la necessitat de fugir de la dependència del petroli, en el propòsit de reduir l'emissió de CO2 a l'atmosfera i en la nova seguretat en el procés de creació d'energia. Res no diuen sobre la dependència del petroli en tots els processos de transports, res no diuen sobre la impossible eliminació dels residus nuclears, res no diuen sobre el risc que es manté. Sense una opinió pública mobilitzada en contra, els interessos que hi ha rere les nuclears fan avançar la línia de debat.