TW
0

Josep Portella Coll
A casa teníem una botiga de queviures. Ja fa molts anys, d'açò. Va ser a principis dels anys vuitanta. La botiga era a un edifici que avui ja no existeix, ara s'hi està construint un bloc de pisos. Estava situada a aquell punt de la ciutat que llavors dèiem dalt es camí de Maó, i que en el dia seria un barri gairebé cèntric. Era una botiga petita, del temps en que encara servíem la llet directament de la ferrada del pagès, mesuràvem la farina a lliures i molíem el cafè en un molinet de roda.
Sembla que parl de la prehistòria. En aquells anys va coincidir que es van obrir els primers supermercats, la majoria a les zones de creixement del poble. Aquells súpers van ferir de mort a les petites botigues com la nostra. Al cap d'uns anys, el mateix procés va portar a l'obertura de les grans superfícies, que van mal ferir als supermercats i a una part dels majoristes locals. Les grans superfícies es van localitzar -quasi totes- a una zona nova dels pobles: el polígon. Allò que inicialment havia de ser sòl industrial va esdevenir prest comercial i de serveis. Així es facilitava l'accés rodat al mercat. Com a conseqüència directa d'aquest procés, els centres dels pobles es van buidar de botigues (i de la gent que hi anava a comprar) i es va crear una nova necessitat per a fer rodar cotxes pels nostres pobles. Les grans superfícies van constituir petits centres urbans al mateix pas que els centres urbans tradicionals perdien força i provoca una reacció en cadena negativa sobre tot el petit comerç. Aquest procés era bo per als consumidors, que obtenien productes a més bon preu, però era dolent per al sector del petit comerç i els botiguers i, en general, per a l'activitat econòmica local. Sembla ser, pel que he llegit, que el Govern de les Illes vol actuar sobre aquest procés i evitar que vagi a més. No sé si ho aconseguirà. Avui mateix he vist una informació que explica que el Ministeri aprovarà una nova Llei de Comerç per la qual l'obertura de grans superfícies comercials no estaran ja supeditades a l'autorització dels governs autonòmics. Independentment del que pensem sobre com es pot compatibilitzar petit comerç urbà i gran superfície perifèrica, és clar que la mesura suposarà una pèrdua de poder de decisió als governs autonòmics. La pregunta no pot altra: ¿ de què serveixen les competències transferides si després el Govern espanyol pot legislar normes de rang superior que, a la pràctica, condicionen i limiten la presa de decisions en els àmbits més pròxims a la gent? Si s'arriba a produir serà una molt mala notícia.