El cementiri nuclear

Si l'energia nuclear és tan segura i tan bona, ¿per què, a la planta de residus li donen el nom de cementiri? Si l'energia nuclear és tan segura i tan bona, ¿per què la gent es rebota amb els regidors que voten a favor que s'instal·li el cementiri al seu poble? Si l'energia nuclear és tan bona, ¿per què a només 2 municipis de vuit mil que hi ha a Espanya se'ls ha passat pel cap la construcció d'aquest cementiri? Si l'energia nuclear és tan sana i tan segura, ¿per què el Govern espanyol ha de comprar la voluntat dels municipis amb la promesa d'una inversió de 700 milions d'euros en compensació per les molèsties? Si l'energia nuclear és el futur, ¿per què hi ha moltes potències que fan els abocadors de residus perillosos en països subdesenvolupats a canvi de quatre dòlars? El debat actual sobre el cementiri nuclear a Espanya em recorda molt el que hi va haver a l'hora de fer un abocador controlat de fems de caràcter insular, a Menorca. Tothom sabia que era necessari, però ningú no el volia a casa seva. En aquest cas hi ha una petita diferència: n'hi ha que tenim dubtes sobre si l'energia nuclear és necessària, o si seria més necessari que el govern de Zapatero, en tost de donar pròrrogues a centrals que ja han acabat la seva vida activa, es decidís a un calendari més curt del tancament de les centrals i el foment de les energies alternatives.