Quatre milions d’aturats

Encara em sonen les afirmacions que feien representants del govern del PSOE fa uns mesos: no arribarem als quatre milions d'aturats, deien. Idò bé, els hem passat i de llarg! Aquests anys han significat el període de major destrucció de llocs de feina des de fa molt de temps.

Ja he dit en anteriors escrits que és una crisi del capitalisme, una crisi pròpia del sistema econòmic que el PSOE mateix defensa com l'únic possible.

Però, aquesta crisi del capitalisme mundial mostra, a Espanya, una cara molt més dura, unes conseqüències molt més àmplies, una profunditat que afecta els fonaments de l'activitat econòmica, i unes armes més febles per a superar-la.

Malgrat la creació d'obra pública i ofertes de col·locació temporal, que han portat el dèficit més allà del 10%, l'atur ha seguit creixent. Sense aquestes mesures d'urgència segurament hauria crescut més.

Quasi arribem al 20% de la població activa, a les Balears és superior a la mitjana espanyola. D'ençà que na Joana Barceló és consellera de Treball i Formació, l'atur no s'ha aturat de pujar i pujar, i ja ha passat de molt dels 100.000 afectats.

Una xifra sense discussió, a la qual només hi pot posar bona cara, ja que els responsables de Treball són avui com els metges del sistema capitalista.

Aquests dies he escoltat a diferents portaveus dels governs, espanyol i autonòmic, que expliquen que la crisi ja ha tocat fons, que ja no pot anar més avall. Ja ho deien fa uns mesos.

La veritat és que segurament haurem arribat al fons del pou de la crisi, la societat no crec que pogués suportar un atur més allà de les xifres actuals, prest s'acabarien els recursos d'urgència, i possiblement entraríem en un clima de conflicte social. Per tant, tothom vol creure que hem tocat el fons.

Però, què feim? El mateix dia que es feien públiques les dramàtiques xifres de l'EPA, el govern espanyol anunciava diferents mesures per fer front a la crisi. Definitivament, el govern de Zapatero pensa en una sortida per la dreta, pensa en el retall de les prestacions socials, en la culpabilització dels assalariats, en la pèrdua de drets socials i laborals.

Dissabte passat va reunir el Consell Federal del PSOE per a explicar-los les mesures que pensa prendre i demanar disciplina i unitat. Mentrestant, Pedro Solbes viu feliçment retirat, i ara, el que havia de ser el seu rival com a portaveu de la política econòmica del PP, el milionari Pizarro, també.