No hi ha qui voli

Els bijuters se'n van a Mallorca, perquè allà és més fàcil arribar-hi.

Trista conclusió, però totalment certa.

El més greu és que Menorca és de cada vegada més una illa envoltada de mar, i aquest mar sembla que de cada dia ens allunya més de la resta del món.

I no és per efectes de l'escalfament global, ni del canvi climàtic.

És per culpa de les connexions aèries. Menorca és perfecta per a congressos, sí. Paisatge, gastronomia, gent, dimensions... Però... Com arribam fins aquí?

Les connexions regulars són poques i cares.

Algú està satisfet avui dia de la famosa declaració de servei públic? Ón ha quedat la proposta dels 27,5 euros?

Massa gent encara no entén que per a una Illa, les comunicacions aèries no són un valor afegit, sinó que són imprescindibles.

Però ningú no en fa cas. Seguim amb les mateixes dificultats, però hem perdut una cosa molt important: la força de la protesta.

Que enfora queden ja aquells anys en els que tota la gent estava conscienciada, on es feien manifestacions, reunions, cartes als diaris...

Tot açò ja ha passat, i ara l'actitud general és la de resignació.

Pagam i punt. Ens queixam quan pagam: Lladres!, pensam, però ja està.

Aquesta és la nostra gran forma de protesta. Naturalment, així no avançam.