Un bon retgiró

Ses opinions dels pensionistes ciutadellencs i, en conseqüència, es treball de Laura Bañón, traspuen broma i bon humor, i açò és bo. "No podem menjar llagosta, idò menjarem molta mongeta i patata bullida", arriben a dir. O bé: "Ara dormirem fins més tard, així no gastarem".

'La carta del retgiró'. Què és un retgiró? Retgiró és una forma dialectal pròpia de Mallorca i Menorca. 'Regiró' (sense 't') significa regirament, commoció, ensurt. No és admissible "susto", perquè és un castellanisme. A Menorca i en menorquí, "susto, asustar", s'ha de dir, respectivament, 'retgiró, retgirar'.

Es Diccionari Alcover-Moll diu: "Retgiró: por intensa, forta alteració de l'ànim produïda per la por. Castellà 'susto'".

És clar que en es cas dels pensionistes, es retgiró se l'enduen perquè es pensaven una cosa i serà una altra. En tost de guanyar poder adquisitiu, sembla ser que en perdran. Açò mos passa a molts, quan, per exemple, rebem una factura de s'electricista, des mestre de cases o de qui sigui, i sa factura puja més d'allò que havíem imaginat.

Cadascú podria fer una llista particular de retgirons. A la vida tots mos enduim retgirons, de vegades petits, i de vegades grossos, i no tenim altre remei (i altre camí!) que aprendre a superar-los.