TW
0

Jaume Matas va perdre les eleccions de 2007 i va fugir a cercar asili a Amèrica. Tots ens pensàvem que era per superar la frustració de la desfeta, tots ens pensàvem que era per oblidar el país que li havia estat ingrat després de tants de sacrificis, tots pensàvem que era per a recuperar-se anímicament i tornar, renovat, a la terra que tant s'estimava.

Ho pensàvem tots, i també na Rosa Estaràs. Però la realitat és més prosàica. El romanticisme és pels poetes. En realitat, pel que sembla, Matas va posar quilòmetres i milles per enmig per fugir del judici popular, primer, i de la magistratura, després.

En realitat, Jaume Matas va posar distància per fer-se enfora del que havia de passar després a les Illes Balears, quan es van començar a destapar casos i més casos de corrupció que afecten al Partit Popular i a Unió Mallorquina, que compartiren el govern entre 2003 i 2007. Són moltes les causes obertes, per vergonya dels delinqüents i estupefacció de la gent.

La policia judicial ha de fer alens per anar darrera totes les pistes, i encara. Ara, la policia ha arribat fins l'empresa Estudios Jurídicos y Empresariales, que va contractar a Matas després de la desfeta electoral i li pagà 50.000 euros per a serveis d'assessorament per a captar inversions pels Estats Units i Amèrica Llatina.

Hi ha la sospita que rere l'acord hi pugui haver blanqueig de capitals. Això ja ho dirà la Justícia, el que em va interessar va ser el relat que va fer el president de l'empresa contractant, senyor Alcubillas, quan va contar que va ser el propi Matas que va anar a demanar-li feina, ja que acabava de deixar la vida política (o la vida política l'havia deixat a ell).

M'he imaginat l'escena. Alcubillas i Matas es van trobar per dinar i l'ex-president, li oferí els seus serveis professionals. Segons diu Alcubillas: " prestar los servicios que habitualmente prestan los que dejan la política y que basicamente son ofrecer relaciones, identificación de proyectos para inversiones, captación de clientes y consultoria económico-financera".

Li degué causar bona impressió perquè, a pesar que acabava de perdre les eleccions, el contractà amb un sou de 50.000 euros. Desconeixia que els polítics es dediquessin a aquesta feina, quan deixaven el càrrec. Desconeixia que estàs tan ben retribuïda.

Això deu ser per polítics molt especials, ja que jo, quan vaig deixar el Parlament Balear, després de vuit anys, vaig tornar al mateix lloc de feina que abans i no he pogut promocionar professionalment ni un centímetre. Matas, ja veurem que diu la justícia si és o no és un corrupte, va servir-se del càrrec per fer allò que fan habitualment els polítics quan queden en atur: guanyar diners per la cara.