The show must go on

L'alcalde, que no us diré de quin partit és (que després direu que els tenc mania), no podia admetre les darreres declaracions del cantant, i el va qualificar d'artistaza. En aquest atac d'homofòbia, l'home es va delatar. Miguel Bosé ja fa molta estona que ha passat a les llistes negres de l'integrisme, i això que l'home no és més que un pijoprogre, que diria la meva amiga, Vero Melià. Ara ha tret un nou disc, Cardio, un treball magnífic que segueix la seva línia de sempre. Fa uns mesos vaig escriure aquí mateix que en Miguel Bosé era un cantant que m'agradava, per la qual cosa vaig rebre una amonestació telefònica de l'amic Tomeu Gili. La veritat és que, a aquestes altures, ja no sé que és pitjor, si ésser del Real Madrid o que m'agradi Miguel Bosé.

Després de veure quins han estat els èxits de públic del darrer any al Teatre Principal de Maó (i hi pos a Mayor Zaragoza, també) estic per dir que l'epidèmia ens comença a afectar a tots. En tot cas, matisaré que m'agrada l'espectacle Bosé, les històries que porta a darrere, les dones que es mouen per anar a un concert seu. Per desesperació de l'alcalde de Torrevieja, Bosé ha tornat amb vint-i-cinc quilos de menys i uns grams de rimel de més; però l'artista és així i, com deia Freddie Mercury, the show must go on.

El problema de l'alcalde de Torrevieja no és que digui artistaza a Miguel Bosé, o que, en qualitat de diputat, li recordi a una diputada d'EU l'ofici de sa mare, això és poca cosa comparada amb la plusvàlua de 5,2 milions d'euros per la compra-venda d'uns terrenys per la que ara està imputat per corrupció.

Res, només vull fer arribar una petició a Miquel Bosé: a veure si el dia que no podràs anar a Torrevieja vens a Menorca, vens i ens fas el mig concert que va quedar sense fer per culpa d'una inoportuna afonia. Seria una manera de desmentir la fama de money money i donaries una alegria als milers de persones que van quedar amb les ganes de passar una nit que es prometia màgica i que no ho va ser. És el que dic: the show must go on.