Reflexions a l’entorn de la bandera (2)

El patrimoni moble intangible. El subtítol amaga una contradicció: si és patrimoni moble no pot ser intangible. El patrimoni històric o cultural intangible o immaterial és aquell que no té cos físic (serien els costums, les festes populars, la literatura popular, etcètera) però que és ben present en una comunitat. El patrimoni cultural moble seria el que es troba en objectes que es poden moure, però que tenen forma concreta (escultures, màquines, pintures, joies, eines, etc.) Quan parl de patrimoni moble intangible em referesc a aquells béns culturals que són com si no hi siguin. Un gran gruix d'aquests béns serien els que es troben dipositats en arxius i que formen part del patrimoni documental. És realment estrany que una institució dediqui diners a la protecció, restauració i estudi del patrimoni documental. És així perquè existeix una valoració social molt baixa d'aquest patrimoni. La bandera d'Alaior podria considerar-se patrimoni històric moble (és l'original que dóna lloc a l'actual bandera d'Alaior) amb una important càrrega simbòlica, i també patrimoni documental, documenta precisament aquesta càrrega de simbolisme comunitari. És cert que hi ha persones que creuen que la bandera original s'hauria de deixar estojada dins un calaix i dedicar els diners a una altra cosa. De fet, si fos així, està clar que la bandera s'arribaria a destruir (la situació en què es trobava ja era d'alt risc per a la seva pervivència), però no desapareixerien les seves conseqüències: l'actual bandera d'Alaior.