El via crucis dels corruptes

Jo som una de les persones que mai no em podria haver imaginat veure Jaume Matas haver de pagar tres milions d'euros per no anar a la presó. En el meu cap no hi havia lloc encara per veure un expresident d'una comunitat autònoma, la nostra, camí de la condemna. En el cap d'una persona normal i corrent, aquestes a les que es refereix el jutge Castro, aquestes coses són males de fer-les cabre. Estic segur que avui hi ha molts de militants del Partit Popular que no es poden creure fins on ha arribat el cas Jaume Matas, les coses que ha dit el jutge sobre ell. Avui hi ha molts dirigents del Partit Popular, els mateixos que l'aplaudien i li donaven toquets a l'espatlla fa tres anys, i menys, els mateixos que li feien la pilota, els mateixos que li feien de fidel infanteria, que avui no saben on s'han de ficar. És tan gros el que està passant! Vaig conèixer Jaume Matas al Parlament Balear en la legislatura 1995-1999, aquella que les Illes Balears van conèixer tres presidents del PP: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas. Ja llavors vaig descobrir que era un sobrat de set soles. Va perdre les següents eleccions i el mateix Partit Popular que ara el repudia el premià amb un càrrec de ministre perquè pogués fer la guerra pel seu compte contra la primera experiència de govern plural de l'esquerra. Van ser tants els errors d'aquella primera experiència, estava tan arrelat el conservadurisme i el clientelisme a les nostres illes, que Jaume Matas va tornar a la presidència per inaugurar una legislatura que es veu que anava fot qui fot i viva el resto. La processó d'alts càrrecs del Partit Popular i de la Unió Mallorquina davant la justícia sembla un via crucis en aquesta setmana de passió i de tenebres. Les escenes de Jaume Matas durant aquests darrers dies m'han recordat drames molt shakespearenses. La gent ens hauríem de sentir tranquils al veure tanta mala peça sota el pes de la Justícia, però em tem que aquest no és el sentiment. No sé si l'actual moment serà suficient per netejar tanta brutícia. No ens equivoquem, la proliferació de tants de casos és el resultat d'una determinada cultura política instal·lada en uns segments de poder de la societat mallorquina que han emprat il·legítimament les institucions per al seu benefici personal. Si no som capaços de transformar aquesta cultura, la possibilitat que els casos es puguin repetir en el futur és ben real.