La darrera etapa

Si ens referim només a les últimes dècades, és comparable al moviment per a salvar s'Albufera des Grau o al que va tenir lloc a Ciutadella per salvar la costa sud de l'amenaça d'urbanització. La recuperació actual del camí és fruit directe d'aquella mobilització i de la gran i àmplia resposta que va obtenir. La capacitat de la coordinadora per a mantenir viu el clam per a guanyar el camí va ser un element decisiu per fer recular als opositors i fer tombar als indecisos. A ningú no li pot complaure la lentitud per fer i fer complir la llei aprovada pel Parlament ja fa molts anys. Al final, es va optar per la solució "expropiatòria" pensant que era la més ràpida, la més immediata. Ho ha estat? Hauríem d'haver insistit en la solució de l'ocupació del dret de pas que reivindicàvem?

Són preguntes que ja no tenen gaire importància. Ara ens hem situat en un altre escenari: el de fer efectiu el dret i gestionar-lo bé per demostrar que aquells que deien que el lliure pas pel Camí de Cavalls seria un desastre s'equivocaven. Per a aconseguir un bon ús del camí fa falta, en primer lloc, respectar el seu traçat històric en els trams que ha quedat sense ús, evitar que una excessiva terciarització, crear instruments com la declaració de BIC per a gaudir d'una major capacitat d'acció en la defensa del futur del camí, desenvolupar el Pla d'Usos. També farà falta la participació popular basada en el voluntarisme i el compromís, que ha estat l'exemple que ens ha donat la Coordinadora al llarg de tota la seva existència. És a ells que hem de felicitar, és la seva persistència i valentia la que va fer possible tombar la balança.