RES NO ÉS EL QUE ERA

Avui, els periodistes ens hem tornat mercenaris de la informació. Vivim d'ella, i massa vegades ens dedicam a omplir pàgines i pàgines amb temes que no mereixerien un gram de tinta. És l'esclavitud a les que sotmeten unes institucions que volen comandar l'agenda informativa, i que ho acaben fent. Però quan algun periodista decideix sortir d'aquesta agenda i fer de periodista, massa vegades troba obstacles artificials. La societat està saturada d'un individualisme exagerat que impedeix distingir entre el dret a la informació i l'esfera privada. A vegades, la frontera entre aquests dos àmbits és tant difusa que ningú pot decidir amb total certesa quan tens un peu a una banda i quan el tens a l'altra. Informar no és fàcil. Sempre hi haurà algú a qui certa noticia l'afectarà negativament. Sempre. Però llavors arriba el dilema del periodista-persona. Què fer? Naturalment, cadascú decidirà segons els seus principis, i trobar l'equilibri és tan difícil com aturar Leo Messi.