Santiago Gomila Olives17/04/10 0:00
TW
0

Ens estem acostant al temps de matriculació a les escoles per a cadascuna de les diferents etapes de l'ensenyament; des d'educació infantil fins a batxillerat. En quasi totes les etapes hi ha assignatures optatives, com ara economia, geologia, alemany, pràctiques de laboratori, ... i entre elles hi figura l'assignatura de religió. Per què hauríem de triar aquesta assignatura?Com a pare cristià pens que hem d'iniciar als nostres infants en tota la cultura religiosa cristiana en la qual vivim, com ara què són les esglésies o per a què serveixen, conèixer l'origen de moltes festes al llarg de l'any o reconèixer el principals personatges bíblics, entre d'altres. Accepto i respecto l'opinió de pares que opinen que aquesta labor ja la faran ells a casa. Però, quantes estones passam amb els nostres fills parlant de Jesús, Maria, personatges bíblics, esglésies, origen de festes, ... poc, molt poc. Els temps han canviat i l'Església no ocupa, ni de bon tros, un lloc principal dins les nostres preocupacions o escala de valors.Avui dia, de vegades ens fa "assumpte" que la gent sàpiga que som cristians i ens és molt més fàcil fer que no es noti. Tampoc es tracta d'anar amb un cartellet penjat dient: "som cristians". El record de les classes de religió de fa uns quants anys on un capellà o monja ens instruïa, evangelitzava o catequitzava ha passat. Les notícies, o de vegades les opinions dels dirigents de l'Església potser tampoc ajuden massa, i tot junt fa que molts desisteixin d'apuntar als seus fills a classe de religió.

Com a mestre pens que l'assignatura de religió pot ajudar als al·lots amb temàtiques tan quotidianes, importants i necessàries com la solidaritat, la pau, la caritat, el perdó, ... i a més es dóna una visió més o menys ample sobre els diferents personatges bíblics, s'aprofundeix en la vida de Jesús, els apòstols i els primers cristians i es van veient el motiu o els orígens de les diferents festes al llarg de l'any, a part d'iniciar-se en coneixements sobre la cultura o art religiós cristià. Aquests són els objectius bàsics de l'assignatura, tenir una visió de conjunt de cultura i història religiosa des del punt de vista de la nostra religió cristiana catòlica. Evidentment que també hi ha mestres i companys nostres que troben que la religió no ha de tenir cabuda en l'horari escolar. No és la meva intenció ara polemitzar sobre el tema; ja se n'encarreguen altres d'això. Nosaltres, el col·lectiu dels mestres de religió, volem ser un mestre més dins els claustres, amb drets i obligacions, i no ser aquell "bitxo rar" que quasi bé no apareix pel centre o que va totalment a la seva.

Com a coordinador de la religió a l'escola a Menorca crec que l'assignatura de religió és necessària per a cobrir la demanda de molts pares que volen l'ensenyament de l'assignatura de religió per als seus fills, per transmetre'ls la cultura religiosa i els valors que els ajudaran a créixer com a cristians i com a persones. Però pens també que l'Administració i alguns equips directius (gràcies a Déu, no molts) no haurien de ser tan bel·ligerants amb el nostre col·lectiu, o si s'ha de ser escrupolós, la qual cosa pens que és com ha de ser, ha de ser en la mateixa mesura amb tothom i no només amb nosaltres (és una opinió personal).

A nivell de dades, a Menorca encara hi ha un 35% de l'alumnat de primària de l'escola pública que elegeix l'assignatura de religió tot i que a alguns centres de l'illa es supera en molt aquesta dada. Són dades relativament baixes comparades amb altres territoris de l'Estat com Madrid, Andalusia, Castella o València, però és el que hi ha. Un percentatge que esdevé ridícul a secundària (4%) i nul a batxillerat (s'ha de ser valent per apuntar-se a religió en lloc de quedar-se a casa, que és l'alternativa en aquesta etapa educativa); en aquest curs no n'hi ha hagut cap d'alumne de religió a Batxillerat en tota l'illa. L'alternativa a la religió és una "assignatura" gens definida depenent del centre i l'etapa educativa, i pot comprendre des de fer deures, jocs, reforçar alguna assignatura, pràctiques de laboratori, etc. No és gens fàcil lluitar amb això, però sí que puc dir que els meus companys i jo mateix intentem fer unes classes amenes, modernes, diferents, ... on tenguin cabuda tècniques com la música o el teatre o les noves tecnologies, on hi hagi activitats plàstiques o de recerca, ... No ens podem quedar aturats fent les coses com fa 30 anys. És la intenció i en això estem.

Per tot el que he expressat, o al menys he intentat, vull animar als pares a que segueixin apuntant als seus fills a l'assignatura de religió. Jo ho faré, i vosaltres?